dilluns, 17 de setembre de 2012

El Farró

Aquest darrer cap de setmana hem tingut Festa Major al barri. Fa més de trenta anys que estem ubicats al barri del Farró, segurament desconegut per bona part de la gent de Barcelona. Amb aquest nom també ho era per a mí quan ens hi varem instal·lar procedents en el meu cas del Districte i barri veí de Gràcia. El Farró, des de la nova distribució de barris per part de l'Ajuntament el 2007, està administrativament unit al barri del Putget amb el nom de El Putget i Farró, poc podia imaginar-me jo que hi aniria a raure quan llegia en la meva joventut les novel·les de la Mercè Rodoreda que va viure ben a prop de casa meva i mencionava sempre els jardins de la seva torreta amb les flors i boganvílies de les finestres. Crec que per això tinc des de fa anys una petita boganvília al balcó que em regala el seu esclat a finals de primavera i principis d'estiu.

La Festa Major no obeeix a cap festa patronal ni a cap esdeveniment del barri. Sembla ser que una activista cultural catalana, Joana Clement, cap els anys setantes amb el seu afany de reactivar-lo, va engrescar un grup de veïns i veïnes per iniciar la recuperació de les Festes. Recordo que en els primers anys de la meva incorporació al barri, aquestes festes es feien a meitats del mes de juny amb una durada d'una setmana i amb conseqüències discrepants, atesa l'època en que es feien, ja que molts joves tenien exàmens i no podien concentrar-se amb tant de soroll fins a altes hores de la nit. Amb els anys es va anar diluïnt la intensitat i la durada, ja que actualment tenim bullanga només un cap de setmana a meitats del mes de setembre, sense que hi hagi, que jo sàpiga, cap tipus de litigi.



Estic satisfeta de viure al Farró. Sempre dic que estem al bell mig de la frontera del barri "pijo" de l'esquerra de Balmes i a l'altra banda la frontera del barri de Gràcia d'esperit "llibertari". Un excel·lent còctel d'idees i costums.  En quant a transports públics n'estem ben equipats: Metro i FCG a cinc minuts. Autobusos: Línies a totes bandes de la ciutat també a menys de cinc minuts de casa. Comerços de tota mena només posant un peu al carrer. Mercat municipal ben a prop, i el més important són els veïns. He tingut molta sort, els de tota la vida excel·lents, els altres, com a tot arreu van canviant, però sense cap incident especial.

***

5 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ostres, ja és ben veritat que cada dia se n'aprèn una de nova. No havia sentit anomenar mai el Farró.
Probablement hi hagi passat, però no era conscient del nom del barri. Un dia m'hi passejaré expressament.
Una cosa t'envejo: la buganvília!

Helena Bonals ha dit...

No el coneixia, el teu barri! Està en situat, és veritat.

Anònim ha dit...

Jo tampoc sabia que es deia el Ferró i mira que hi he passat vegades, pel vostre barri, sempre se'n sap una de nova.
M.Dolors Farré

Marta ha dit...

Xiruquero: Si algún dia t'hi passeges, saps que a casa sempre tindràs un cafetó a punt d'aquells que t'agraden :)

Helena: Per això ho he volgut comentar!

M.Dolors: Ja veus, i les vegades que hi has circulat!

Marta ha dit...

Xiruquero: He oblidat de dir-te que pel febrer, en el Passatge Sant Felip i algun altre carrer les mimoses hi són presents, a l'abril els arbres de Judes del meu carrer :) i pel maig/juny floreixen les buganvílies,i altres flors en els balcons!