Vaig enterar-me de la publicació d'quest llibre pòstum fa uns quant mesos, el qual sembla ser que el seu original va restar oblidat als magatzems d'una editorial, i fins al cap de quaranta anys no es va trobar el manuscrit, i que el mateix autor no va voler que es publiqués responent que no era el moment, però deixant la llibertat que ho fessin els que el sobrevisquessin.
Ara ha arribat el moment de fer sortir a la llum aquesta petita joia. CLARABOIA és com tots els llibres de Saramago, molt personal i amb un pensament brillant que transmet els seus interrogants i planteja dualitats d'optimisme i pessimisme en front als problemes de la humanitat.
Només tenia 30 anys quan el va escriure i ja s'albirava la seva capacitat creativa per gaudir de la bellesa narrativa. És una novela per la qual no ha passat el temps. Els personatges són cotidians, amb les seves vivències i preocupacions de les mancances per sobreviure en la societat de fa unes quantes dècades però que pot ser perfectament l'actual. Cada capítol s'endinsa en una família, les històries es van seguint alternant-se cadascuna amb les sis famílies que componen la narració. Una manera força actual d'escriure novel·les.
És una literatura fresca, no es comparable amb altres llibres que Saramago ens ha llegat, els quals ens han fet treballar el cervell amb els seus punts de vista.
Em permeto repetir les paraules que la seva vídua ens va dirigir a l'acte d'Homenatge a Barcelona a la Biblioteca Jaume Fuster l'any 2011 (vegeu):
"S'ha de pensar que dins dels llibres hi ha persones, s'ha de passar la mà per damunt de les portades i per les pàgines escrites, i així acaronant-les, recordar-les amb estimació".
Diuen els editors que aquesta novel·la tanca el cercle perfecte de la literatura de José Saramago.
***
1 comentari:
Me l'apunto.
Publica un comentari a l'entrada