Després del paleol·lític....

Segon dia de classe del taller: Història de Catalunya a través de l'art.

La classe ha començat amb més gent. Sembla que el primer dia encara hi havia persones gaudint de vacances estivals i avui hem fet el ple. La Mireia ha revisat durant uns minuts el que havía explicat de l'art rupestre per reconduir el tema, i així tothom ha pogut agafar el fil.

Les cultures al voltant dels grans rius (com l'egípcia) i després en serralades llindant les costes (com la fenícia) ha estat l'inici de la xerrada i de com els fenicis es van anar escampant per la mediterrània, arribant fins i tot a les illes britàniques creuant l'estret de Gibraltar.

És curiós tornar a retrobar-se amb la història que vam aprendre a primària i de com ens va ser explicada en el meu cas, en plena dictadura, amb una pedagogia mancada de detalls, per memoritzar-la i només amb breus pinzellades de com van arribar aquestes cultures a la península ibèrica.

Val la pena fer un revival de tant en tant i de tornar a rebre informació d'aquelles persones que amb voluntat d'anar més enllà (paraules del nostre President), ens van portar, la manera de treballar en equip, i ens van ensenyar a comerciar amb les seves obres d'art que portaven de l'antiga Mesopotàmia.

Aquell poble sorgit de les migracions semites, es van instal·ar a la costa oriental del mar mediterrani, un lloc farcit de boscos de cedres, els quals els hi van servir per construir les seves naus.

Ens van portar, a més de la seva cultura i maneres de pensar, pasta de vidre, figures de terracota, segells, monedes, troncs de cedre, joies amb representacions de la vida cotidiana i simbologies religioses.

Màscara de Mozia

 

A la península teníem els íbers instal·lats en nuclis urbans, els quals dominaven els metalls i també el seu art es representava amb figures, una de les quals d'un fort prestigi i de gran vàlua, és la Dama d'Elx, escultura trobada el 1897 i datada entre els segles IV ó V ac., la qual representa l'deal de la bellesa femenina molt guarnida amb luxosos abillaments al costat del cap.

L'intercanvi cultural va anar esdevenint important i aquells pobles que comerciaven amb el nom que els grecs els hi van donar (phoínikes, «vermells, púrpures») per comerciar amb uns tints de color porpra, van anar evolucionant i extenent-se per tot el mediterrani. Les colònies establertes per la costa de l'Egeu van donar lloc a la cultura hel·lenística grega amb un pensament basat en l'ideal de bellesa. Aquesta fusió cultural que va anar esdevenint-se entre Grècia i orient, va donar lloc a un art representat també per estàtues amb proporcions regulades per arribar a la idea de la bellesa ideal.

Amb excavacions per tota la mediterrània, els historiadors han pogut saber, a través de les troballes, com era el dia a dia d'aquells pobles que segle rera segle anaven configurant la història de la mediterrània i arribaven a les nostres costes amb tot el seu saber per deixar-nos la petja del que esdevindria la nostra identitat actual.

***