Amalgama de cultures

Tercer i quart dia de classe del taller: Història de Catalunya a través de l'art.

L'interès que m'ha portat a fer aquest taller, és per conèixer les transicions culturals de les diverses migracions dels col·lectius que han arribat al nostre país al llarg dels més de 2000 anys d'història. Els segles ens determinen els imperis concrets, però les transicions són importants respecte a l'art.

Els grecs van ser poseïdors d'un alt nivell cultural, ens van aportar el seu bagatge intel·lectual i arquitectònic el qual els romans van anar transformant amb millores substancials de vies de comunicació i aglutinant coneixements de diferents llocs d'Europa que conquerien. Ens van deixar grans obres arquitectòniques i la seva organització i jerarquització de l'Imperi. La seva desfeta però va arribar per les moltes intrigues de poder que van anar succeint i que va culminar amb la divisió d'Orient i Occident.

Roma i Constantinoble van ser les dues capitals segregades de l'Imperi, i que el cristianisme va ser determinant a orient amb l'art bizantí, el qual, va beure de l'art oriental amb mosaics de figures estàtiques plenes de contingut il·lustratiu de fets cotidians i religiosos. Una mostra de la influència de Bizanci la tenim a les nostres terres en aquest frontal d'altar d'Avià, datat cap el 1200, que resta actualment en el MNAC. La posició de Maria és clarament d'aquesta influència.

Els pobles germànics es van anar introduint en les terres de l'Imperi. Eren gent forta i guerrera i en el segle V van entrar a Roma, i van seguir introduint-se a la península ibèrica pels Pirineus, els quals van adquirir part de la cultura romana i van barrejar el cristianisme amb la seva pròpia cultura implantant el sistema feudal o edat mitjana.

 L'art visigòtic entre els segles V i VIII, fa una transició de l'art romà al paleocristià amb influència bizantina. Les esglèsies de Terrassa en son un clar exemple.

En època visigòtica i següents, l'analfabetisme dins el poble era total i les jerarquies, per mitjà de l'art pictòric que va anant evolucionant cap a l'art pre-romànic, describia més el missatge "que volien transmetre" que "com ho volien transmetre".

Després d'un periode de transició que provenia de l'art bizantí, el romànic a Catalunya es va anar desenvolupant entre els segles XI i XIII. Les seves empremtes les trobem per tot el territori en formes arquitectòniques de gran bellesa, d'inspiració romana amb esglésies d'influència llombarda amb campanars quadrats i àbsis amb arcs de mitja punta.

 

 Els frescos pictòrics reben la influència també de Bizanci.

Coincidint amb aquesta expansió, en els segles VIII i IX l'Imperi Carolingi anirà creant els comtats catalans a la frontera dels Pirineus amb el nom de la Marca Hispànica, que van ser els predecessors dels comtes catalans, originaris de la dinastia carolíngia, els quals frenarien l'expandiment de l'Islam que venien anexionant territoris des de la mort de Mahoma l'any 632.

Aquells pobles eren d'un gran refinament cultural, experts en matemàtiques, arts artístiques, escriptura, etc. i contrastaven amb els pobles que trobaven a la península els quals els seus objectius eren les lluites territorials constants, la religió i la repoblació de les terres que anaven conquistant. L'Església des dels monestirs va ser compiladora de les cròniques i també ajudava amb contractes de vasallatge a donar assistència jurídica a la població i al seu feu.

Un dels comtes catalans que els historiadors ens han fet arribar més les seves gestes, va ser Jofre o Guifré "el Pilós", nomenat pels reis francs per repoblar la vall del Ter, va ser l'iniciador de la dinastia dels Comtes de Barcelona, amb la creació de monestirs per difondre el cristianisme per anar conquistant les terres dels àrabs. El seu fill va ser el primer abad del Monestir de Ripoll i la seva filla abadessa del monestir femení de Sant Joan de les Abadesses, dos exemples d'arquitectura romànica del nostre país de gran prestigi.

Ripoll

Sant Joan de les Abadesses

I amb força diàleg politico-cultural de diverses tendències, vam acabar la classe, esperant el proper dia continuar amb la llegenda del possible origen de les barres catalanes atorgat pel rei dels francs damunt l'escut del Comte de Barcelona, Guifré el Pilós.

Va ser una experiència dialèctica per no oblidar.

***