dissabte, 27 d’octubre del 2012

Piulades i piuladisses

Som a la tardor i les piulades generen entusiasme. Sóc nova a Twitter. Les eines 2.0 les tenim per fer-les servir per quan un creu que li són de profit que és el que ara m'ha fet entrar-hi. Tenim tanta informació sobre els fets polítics que estem vivint d'una manera accelerada, que rebre aquestes piuladisses són realment estimulants. Malauradament no tinc gaires seguidors, però aixó no descarta que de tant en tant generi alguna piulada retuitant algun tema que em sembli interessant.

Així com el facebook personalment el trobo una mica de "revistes del cor", en llenguatge col·loquial,  pel que respecta a la informació exhibidora que molta gent "penja" de la seva vida i miracles, que no acabo d'entendre, i en el qual no m'hi trobareu de moment, el Twitter el trobo més interessant pel que com he dit, t'arriba informació de primera mà escollint bé la font que interessa, a més dels hasthtag que es creen, alguns dels quals, veritablement divertits.

Aquestes eines i les que aniran sortint, són per poder triar el teu mitjà de comunicació que més s'adapti als teus interessos i el dret a decidir també el tenim a la xarxa. Tot això és bo si se sap utilizar-ho sense voler acaparar-ho tot, ja que pot ser una gran bogeria!

Em va agradar una piulada de fa uns dies, la qual comparava de quina manera quedaria España (con ñ) sense Catalunya, amb la "poma d'Apple", la qual he aprofitat per decorar una mica més aquest apunt .

I aprofitant que parlo de piulades, ahir em va tornar el tallarol al balcó. Ja feia dies que tenia l'esquer posat en forma de molletes de galeta, hum!!!! que bo!! ....i ha picat.!



***

3 comentaris:

Joan Antoni ha dit...

És el mateix tallarol o un descendent?. Com ho pots saber?

Marta ha dit...

Joan, la meva fantasia diu que és de la família, i així ho vull creure, potser és més primet, je je

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja tens un altre seguidor de les teves piulades.