dimecres, 21 de novembre de 2012

La Història segueix...

Cinquena, sisena i vuitena classe de: Història de Catalunya a través de l'art.


Atès que no m'ha semblat gaire rellevant exposar els temes de les darreres classes, ja que varem anar donant voltes sobre els primers comtes catalans, i de com es va anar configurant el nostre país a partir de Guifré el Pilós i el poder de les Abadies, per tothom sobradament conegut, he optat per saltar l'Edat Mitjana per comentar alguna cosa de l'Edat Moderna, quan el Renaixement italià a finals del segle XV va esdevenir un punt d'inflexió. L'home comença a qüestionar-se moltes coses i Copèrnic comença a divulgar que la terra és rodona.

Va ser una època força important a nivell cultural. Els nobles italians comencen a interessar-se per omplir els seus Palaus d'art pictòric i tapissos, el tema i la tècnica dels quals, ha esdevingut un tomb del que va ser l'art medieval. Tornen les figures de la mitologia grega i romana, copiades de les restes que es troben en les excavacions que s'han fet per construir noves ciutats, atesa la demanda d'espai que a resultes de les croades de l'Edat Mitjana va comportar un desplaçament de gent per tota la mediterrània.
Rafael Sanzio  (1512-1514)

Mentre a les regions italianes el moviment cultural anava eixamplant horitzons, en el nostre país va esdevenir la Unió de Castella i Aragó amb una política de pactes amb casaments europeus i perfilant monarquies cada vegada més i més absolutistes, amb les conseqüents manques de canvis i amb immobilismes centristes.

A Catalunya anàvem fent la "viu viu" amb revoltes i amb les nostres institucions allunyades d'aquells Reis que tenien en ment anar expulsant jueus i conquerint terres als àrabs instal·lats a la Península. Després de l'època dels Grans Conqueridors, les riqueses d'or i plata expoliades del Nou Món, van fer desestabilitzar els països i es van invertir en guerres al vell continent.


Carles I
La dinastia dels Austries ens arriba al Segle XVI, quan el nét dels Reis que van expulsar als àrabs, va ser l'hereu de l'Imperi germànic per part de pare i hereu del Regne castellà per part de mare. Va ser educat en terres del Nord d'Europa i poques vegades venia a la Península per controlar les possessions. Sembla que tampoc parlava gaire l'idioma de Castella i amb problemes força rellevants que va haver d'afrontar tant a Europa com a Castella, com revoltes per evasió de riqueses (Los Comuneros de Castilla), Germanies a Mallorca i a València de camperols i artesans, protestes religioses de l'Església reformadora luterana,  i guerres de territoris amb el rei Francesc I de França, que per cert, va ser el protector de Leonardo da Vinci, el qual va morir en aquelles terres.


La treva de Niça de 1538, entre Francesc I de França i Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, i mediada pel Papa Pau III. Pintura de Taddeo Zuccari.


Felip II
El seu fill va ser qui va centrar per fi la Cort a Madrid ben entrat el segle XVI. Va ser quan construeix El Escorial per residir-hi, i el decora ja amb pintures d'artistes italians i grecs que van arribar a la Península per aportar els seu art. Va iniciar la contrareforma, impulsà la Inquisició i va expulsar als moriscs al nord d'Àfrica, al territori berber. "La armada invencible" va ser creada per lluitar contra els seus adversaris i van fer història les Batalles de S. Quintí contra els francesos i de Lepant contra els turcs, amb les quals les riqueses del regne van quedar molt malmeses.


La "Batalla de Lepant". Paolo Veronese. 1528-1588

Reflexionant sobre aquesta part de la Història, he fet mentalment un paral·lelisme amb la història recent que estem vivint, i no estem massa allunyats d'aquells reis absoluts que feien i desfeien, i malbarataven les riqueses que havien adquirit amb mitjans no gaire ortodoxos. Les corrupteles estavan a l'ordre del dia i el poble quan es cansava, iniciava revoltes i protestes. La Història segueix.....


***



2 comentaris:

Maripepa Brustenga ha dit...

Molt interessant i ben explicat i documentat. Però per a mi una de les èpoques més interessants és l'Edat Mitjana, l'època medieval. En aquella època les dones van ser protagonistes per la seva intel·ligència i cultura que portaven de país a país amb l'aixovar del casament. Potser, segur, és culpa del catedràtic Ruiz Domènech que cada any ens fa un parell de conferències parlant de la dona a l'època medieval. Si entres al blog, http://neguitdepantorrilla.blogspot.com.es/,
i busques "conferències" en trobaràs 3 o 4 parlant d'aquest tema.
però potser em toca ja començar una altra època... i espero els teus escrits per seguir com tu les classes!

Marta ha dit...

Maripepa, he entrat al teu blog a l'apartat de "conferències" i m'ha agradat molt el que exposes referent a les dones de l'època medieval i del renaixement. Veig que van ser unes conferències molt interessants. A mí m'agrada molt la Història. Llàstima que no ens la van ensenyar d'una manera objectiva. És qüestió ara que podem, d'informar-nos. Aniré comentant cosetes, i a més sabent que hi ha algú que ho llegirà, je je.