Els números són els que són i la fotografia de la forquilla és la que el poble ha volgut que fos. Mai tant ben enfocada i sota el meu punt de vista, és la fotografia ben definida i representada del nostre país.
La gent vam sortir al carrer amb força i ganes de definir-nos. Una participació històrica. Hi han opinions de que no calia, políticament parlant, de tornar a fer uns eleccions tant aviat, però crec que així podem saber on estem posicionats. Necessitàvem saber-ho per tirar endavant les nostres aspiracions.
Els catalans sempre hem hagut de saber aritmètica, ja hem nascut comptant, els "números" son sempre el nostre "fort", i ara tornarem a sumar i restar i també dialogar i pactar que és el que el país necessita, desitjo i espero, obviant interessos de partits. Les sumes i les restes no les podem fer des de casa, les han de fer els que han optat per assumir la responsabilitat de tirar el país endavant. Nosaltres ajudarem a atiar el foc del que vaig parlar en el meu anterior apunt. Crec que es pot fer, i encara han de parlar els que el dia 11S van aconseguir omplir els carrers de Barcelona amb les seves reivindicacions i la força de molta majoria.
La premsa mediàtica que ens vol ensorrar, que vagin dient, i calumniant, i fent les seves càbales amb uns números que no sumen, però, penso humilment que val mes que creguin que estem acabats políticament, però com sempre, resorgirem com l'Au Fènix de les cendres per poder decidir lliurement el nostre camí com a poble.
***
1 comentari:
Jo crec el mateix, i espero que en Mas no s'ensorri, és molta pressió sobre la seva persona, hem de creure que serà fort i tirarà endavant, sabrà com fer força junt amb esquerra i que el camí que s'ha començat arribi a bon fi.
M. Dolors
Publica un comentari a l'entrada