La prosa és lineal i costa d'arrencar. A mesura que Irving va presentant els personatges, veus que són estrambòtics i protagonistes de situacions peculiars. Al meu entendre, molt americanes i allunyades de la nostra visió més europeista de les circumstàncies.
Si no hagués estat que m'esperava la posada en comú de la seva lectura, potser l'hagués deixat a la meitat. Ara però, això és molt subjetiu i en el fons m'alegro de no haver-me decidit per aquesta opció, ja que com he dit al començament, la intenció de l'autor de fer crítica d'uns mitjans de comunicació que es basen només en els "reality shows", m'ha fet interessar en acabar la lectura.
Hi ha algún capítol, sobre la vida del personatge d'el metge cirurgià especialista en transplantaments de mans, que mentres el llegia, em semblava que era per omplir el relat, però al final entens els motius del perquè l'autor s'ha allargat amb el tema, amb una reflexió interessant d'aquest professional als seus alumnes de la facultat de medicina de Harward, sobre el "fracàs professional".
De totes maneres el llibre és per explicar-nos com un presentador d'èxit de programes televisius de "reality shows" de màxima audiència, li és arrancada una mà per una mossegada de lleó, fent un reportatge en directe. Atesa la seva personalitat desdibuixada, les seves relacions personals amb les dones el porta a una situació límit de la qual se'n vol sortir.
El que he trobat interessant, són els agraïments finals els quals van ajudar a l'autor a inspirar la realització d'aquesta complexa obra. Un detall que val la pena no passar per alt.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada