El Passeig de Gràcia

Tal com el seu nom indica, el Passeig de Gràcia és per passejar-hi. Ho faig sovint i no me'n canso mai. Sempre trobo el que busco, exposicions, llibreries, cafeteries, aparadors i botigues per tafanejar, i turistes, molts turistes. Fer un cafè i badar veient-los passar, és d'aquells plaers cotidians dels que deixen sempre un bon regust.

A les exposicions de La Pedrera no s'hi pot passar de llarg. Ara hi tenim una mostra de les fotografies de Chema Madoz, un artista l'obra del qual és propera a la poesia visual.

Recordo que quan vaig obrir el meu altre blog, Lluna de Març, vaig tenir la idea de que em servís per projectar-hi algún tipus de fotografies sense paraules per deixar anar la imaginació, però la meva capacitat artística no és tant reeixida com aquests creadors que ens mostren aquest món de metàfores amb els objectes cotidians que ens envolten.  

L'exposició finalitza el 28 de juliol, i m'atreveixo a recomanar-la a les persones que els agrada Joan Brossa atès que hi trobaran moltes semblances. Són treballs d'un enginy peculiar, de joc imaginatiu en blanc i negre i que amb una sola vegada potser no n'hi ha prou. Cal aturar-se davant de cada fotografia i deixar-se anar.

El mes de febrer, la cadena estatal TV2, va emetre un reportatge sobre aquest artista, el qual enllaço seguidament. Veurem un artista-fotògraf d'art contemporani, poeta de la imatge creador d'un món propi. Malgrat que la durada és de 58 minuts, crec que és força interessant, i animo a dedicar-hi aquests minutets qualsevol dia, a qualsevol hora, o abans d'anar a dormir.

Video

***