L'endemà

Tot ha tornat al seu lloc. Les roses lluint dins els gerros domèstics. Els llibres a punt de ser llegits. És l'hora de fer números (com diem els catalans), i l'anàlisi amb les corresponents discrepàncies enguany de quí és considera mediàtic i qui no, han fet córrer molta tinta. Ningú vol ser-ho, però importa això? El temps valorarà les trajectòries de cadascú i només la sort o el talent sobreviuran en aquesta nostra disortada terra de tants caps tants barrets.

Després de la disbauxa, tots hem continuat amb la nostra quotidianitat. Tenim aquest esperit de tornar a la realitat. El llibre més venut ha estat VICTUS, les dues edicions castellà/català s'han venut per igual. L'autor el va escriure en castellà. Personalment m'agrada llegir els llibres amb la llengua amb la qual han estat escrits. La pena és que no pugui llegir en altres llengües que no siguin les nostres, incloent les seves variants dialectals, aleshores la meva elecció és en català i comprovo que tingui una bona traducció.

Aquest matí al sortir de casa i veure que encara penjaven senyeres als balcons, m'ha fet recordar totes les desfetes històriques de la nostra ciutat, des de Almansor el 985, la guerra de Sucessió el 1714 i en certa manera la Guerra Civil del 1936. Sempre ens hem tornat a posar a treballar i amb penes i treballs aixecar el nostre país.

Tornem a tenir feina i molta, això de treballar en sabem molt,  però la unitat és el que costa més, i això també és un defecte que hauríem de superar.

***