Ahir va fer 75 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona.
Una noia de 16 anys ho explicava així al seu promès que estava empresonat a la zona nacional:
..línea y hallé mi idea en el mismo dia de su terminación.
Aquesta noia era la meva mare.
El primer escrit és del 6 d'abril del 1937, una targeta postal del Servei Nacional de les Milícies Antifeixistes de Catalunya i la darrera carta encara escrita en català, està datada el 18 de gener del 1939, a partir d'aleshores la llengua castellana va ser obligada en l'intercanvi de correspondència. El castellà era obligat d'emprar-lo atès que totes les cartes arribaven obertes i la censura militar estava present en sobres i comunicacions.
Les darreres notícies del pare des del captiveri van ser el 18 de juny del 1939. L'alegria del retorn va ser immensa.
***
5 comentaris:
L'acabament d'una guerra sempre és alegre doncs qui pateix més és el poble innocent. Recordem aquell poema de Bertold Brecht: "Entre los vencidos, el pueblo llano pasaba hambre, entre los vencedores el pueblo llano la pasaba también"
Gràcies Joan. És ben cert.
En la història de les persones rau la Història. Emocionant.
caram, això si que es una familia amb història
Xiruquero i Pons007. Hi han moltes històries familiars de la Guerra Civil. Algunes no van acabar tant bé com la nostra. Gràcies pels comentaris
Publica un comentari a l'entrada