dimecres, 12 de febrer de 2014

Film metafòric

He trobat que La Plaga és una pel·lícula plena de metàfores. Sembla que no passi res però van passant coses. És un plaer que els actors no siguin actors professionals. Neus Ballús, l'arquitecta del guió i de la direcció ja ho va dir. No es tanca en que alguna vegada es proveexi d'actors d'ofici, però que a ella li agrada treballar amb gent del carrer.

En aquest film ens exposa els temes que estem vivint en la nostra societat actual, la soletat, la crisi que ha portat a la precarietat laboral, la desesperació, i la contínua recerca de feina per anar subsistint amb pocs mitjans.

Evidentment no és una película alegre, però si que conté una gran dosi d'humanisme que ens transmeten els personatges. Em recorda molts dels films europeus que hem anat veient, i que ens mostren la benevolència de reduïts col·lectius que passen desapercebuts per les majories.

La vida a pagès sempre ha estat dura, però la desmostració que ens fa la Neus Ballús de la família protagonista que lluita amb una plaga de mosca blanca per salvar la collita, és molt realista i amb poques opcions per resoldre-ho.

Ara bé, la plaga de veritat, és aplicable a les persones que malbaraten els diners publics, dins un sistema el qual estan portant a la fallida per les importants corrupcions que duen a terme uns dirigents sense escrúpols. Cal treballar a fons i construir una nova societat que pugui defensar els més dèbils. No hem d'esperar que una tempesta s'endugui la plaga. Ensulfatar a temps és el que preval en aquest moment.

Els guardons de La Plaga a nivell europeu, han estat ben merescuts, i l'homenatge a la senyora Maria, que patia per la por de no poder fer la pel·lícula, és d'una gran exquisidesa.

***