diumenge, 16 de febrer de 2014

Històries apassionants

Vaig tenir una gran alegria fa quinze dies quan el traductor al català d'aquests dos llibres me'ls va regalar, després de saber que havia traduït un dels autors contemporanis que darrerament m'està seduint. Un d'ells potser encara no havia arribat a les llibreries. El meu agraïment va ser total, atès que per un lector quan et regalen un llibre és com un infant quan estrena sabates noves.

Història d'Irene consta de tres relats, en els quals el mar n'és protagonista. El primer és d'una gran imaginació mitològica, entre la fantasia, la filosofia i la poesia. És un escriptor que en poques pàgines sap dir moltes coses. Deixa sempre una incògnita per resoldre al final del relat, la qual va donant-li voltes entre savieses de la vida i llenguatge poètic que fa gaudir al lector de tot el bagatge que com a home mediterrani i amant del mar, porta a dins. De Luca és napolità i la seva gran passió és el mar que no deixa de mencionar-lo en totes les seves obres.

També les al·lusions a la segona guerra mundial hi son presents en la seva literatura, ja que Itàlia va ser molt sacsejada en aquells anys. Precisament en la segona història que ens presenta en el llibre, són les vivències relatades del seu pare Aldo de Luca destinat a Albània, i ens mostra una vegada més els neguits que van haver de soportar uns homes per la seva supervivència, la qual va ser recolzada per l'esperança d'un mar el qual els va esdevenir taula de salvació.

El tercer relat és amarg però a la vegada valent. És d'una exquisida riquesa expressiva. I una vegada més el mar captiva al qui sempre n'ha estat enamorat.


El crim del soldat és un relat en dues parts. Les dues estan connectades fins al punt que fins a la cloenda del llibre el lector no ho percep, ja que es van entrecreuant diferents fils entre passat i present fins a arribar a un desllorigador final. Erri de Luca és una persona summament culta i ho demostra en els seus escrits. En aquest relat torna a sorgir el tema de la guerra i de les conseqüències que aquesta porta en el ésser humà. La diàspora dels jueus a l'Europa del 1939, és el fet que el porta a parlar-ne en aquest llibre per mitjà d'un ex-soldat que d'una manera autodidacta s'endinsa en la literatura jiddisch. El mateix de Luca és coneixedor d'aquesta llengua també d'una manera autodidacta, i amb aquest escrit potser ha volgut plasmar un dels seus coneixements.

M'agrada llegir a Erri de Luca per la seva cultura, per la seva qualitat literària, pels seus escrits vivencials, per la seva prosa, per la seva destresa, per la seva poesia i riquesa de vocabulari i per la seva gran passió per la Mediterrània.


***


3 comentaris:

Anònim ha dit...

M. Carme Crespi

M'encanta llegir com disfrutes llegint! Una abraçada

Maripepa Brustenga ha dit...

No conec aquest autor. L'hauré de llegir vist com t'ha agradat a tu. Dóna gust trobar gent a qui li agrada llegir i gaudeix amb llibres ben escrits!

Marta ha dit...

M.Carme i Maripepa.
És un autor que vaig començar a llegir arran d'un blog que en parlava i tant em va agradar que he continuat amb ell. Són llibres primets i relats curts però amb poques paraules diu molt. Clar que amb això dels gustos n'hi ha per tothom:)