dimecres, 26 de febrer de 2014

Passatge Sant Felip i voltants

Sempre que vaig a la farmàcia, ho faig creuant pel Passatge de Sant Felip. Cada època de l'any ens acull amb els seus millors vestits florals. Ara hi trobem florides les mimoses. Hi ha un arbre esplèndid que avui estava de luxuria. Llàstima que no portava la màquina de fotografiar, i he hagut d'utilitzar el mòbil que no és precisament de la darrera generació, ja que serveix per trucar i poca cosa més, per la qual cosa la imatge és poc reexida. També he trobat un taronger que feia força patxoca.

Aquest passatge és un dels que van ser contruïts a meitats del segle XIX quan encara Sant Gervasi de Cassoles era municipi independent. Les cases unifamiliars que encara es conserven amb els seus jardinets, són un oasi pels seus habitants i també pels que sóm afortunats de passar-hi per traslladar-nos d'un carrer a l'altre del barri. Potser per això el nostre nucli d'habitatges que van ser contruïts just davant del Passatge, rep el nom "d'Edifici Oasi". Per això o potser per l'antic Monestir de Sant Joan de Jerusalem que albergava les monges Santjoanistes i que el barri anomenava "les joanes" (d'aquest Monestir ja en parlaré algún dia en un altre apunt, amb una mica més de profunditat). És una llarga història força interessant i que mereix una especial dedicació. De moment reprodueixo una fotografia d'aquest monestir que va ser enderrocat totalment l'any 1974, els terrenys del qual, actualment l'ocupem un centenar de veïns des de l'any 1979.

Foto de meitat del segle XX
Aquest era l'hort de les monges i a hores d'ara és un pati interior ajardinat amb accés només pels veïns, amb una àrea infantil de jocs pels infants i bancs per passar-hi l'estona. A l'estiu és un lloc privilegiat per portar-hi les criatures petites i compartir veïnatge. Recordo les revetlles de Sant Joan amb criatures i pares llançant petards de tota mena, mentre les mares ens amagàvem darrera les barreres ajardinades. Quí podia imaginar-se que un segle enrera havia estat un lloc de silenci i recolliment!

M'hagués agradat conèixer el barri tal i com el descriu en les seves novel·les la Mercè Rodoreda. Sempre que camino pels passatges que encara es conserven, amb les seves cases ajardinades, recordo els seus relats plens de fragàncies florals.

***


2 comentaris:

pons007 ha dit...

creus que seran comestibles aquestes taronges? n'hi ha moltes, no? Si ho fossi no haurien volat?

Anònim ha dit...

Maria Dolors Farré
Molt interessant.