dimecres, 7 de maig de 2014

L'home d'origami

Un altre repte literari que ens ha proporcionat el Club de Lectura. Aquesta vegada, potser el fet de que la novel·la va ser escrita el 2008 i publicada al 2009, no m'ha sorprès tant la seva originalitat, al cap de cinc anys de l'evolució que ha experimentat aquest tipus de novelística. He recorregut a comentaris fets per blogaires d'aquells anys, i amb els alguns d'ells potser no hi estaria massa d'acord. Clar que tot és subjectiu, i per això els escriptors ho deixen anar i els lectors ho recollim, sortosament cadascú a la seva manera.

L'home d'origami és una novel·la molt ben escrita i ben estructurada, en la qual l'autor Joan Carreras, va lligant la vida dels personatges a mesura que ens els presenta. Tots ells tard o d'hora es relacionen. Això no és una trama nova, ni és cap repte pel lector, com alguns han dit. També la interpretació de la capacitat d'estimar, la posaria en quarentena. Opino que són més aviat relacions de dependències personals, i experiències viscudes que han deixat emprempta en els personatges, no sempre positiva, que fa que actuin d'acord amb uns motius aparentment incrèduls, però m'atreveixo a deduir que l'autor ha volgut fer d'aquestes actituds, metàfores d'una realitat prou versemblant.

..Una dona que, s'ofereix com esclava al seu amant, anant-lo a recercar després de vint anys d'haver desaparegut de la seva vida; aquest home escriptor de fama, viu retirat en una casa al mig del bosc per trobar la manera de "matar" a l'heroi medieval de les seves novel·les, cansat ja del seu personatge estrella. La complicació que representa la troballa d'uns cadàvers enterrats al costat d'aquesta casa. L'aparició d'un inspector de policia que té una amant també de fa anys i que la dona oficial fa veure que no ho sap i que acaba acollint-la a casa seva a causa d'un accident. Un home que abandona la dona que aparentment estima, la qual ha deixat embarassada i que és la filla de l'escriptor, per anar a la recerca d'un pare que no ha conegut, que era prestigitador, que volta per aquests móns i amb el qual se sent lligat emocionalment i professionalment. L'escriptor protagonista, no sap com tenir cura dels altres i substitueix aquesta mancança fent papiroflexia omplint la casa de figures de paper...

Explicat així, sembla una serie televisiva daliniana. Doncs, efectivament, Joan Carreras és periodista i guionista de televisió a més d'escriptor. Penso que la novel·la té qualitat i és un bon exercici literari, plena de girs inesperats i ens ofereix unes situacions a vegades insòlites deixant que el lector faci la seva pròpia valoració dels fets, i de les metàfores que com ja he dit, les va representant per mitjà dels seus personatges. Amb un final força psicodèlic, que va d'acord amb la línia emprada, acaba la novel·la, amb "Nota de l'autor" i "Agraïments personals".

***



1 comentari:

SU ha dit...

Estimada,

Comentarem el llibre i el teu apunt serà una bona aportació -com sempre-.

Que vagi molt bé i ens veiem a la sessió del juny!

Una abraçada,

SU