Setmana poètica a Barcelona

Commemorant la Setmana de poesia a Barcelona, i com a acte de celebració del 10è aniversari del cicle de Poesia als parcs, dilluns passat vaig assistir a una lectura de poemes de Joan Vinyoli al recinte de l'Escola Industrial, concretament dins la capella modernista ubicada dins la Residència universitària Ramon Llull.

Haig de confessar que mai havia entrat dins d'aquesta capella, per mi completament desconeguda, una obra força interessant de l'arquitecte modernista Lluís Moncunill i Parellada el qual entre 1892 i 1903 va ser arquitecte municipal (vegeu Wiquipèdia).

Ens va costar una mica poder entrar a aquesta capella atès que l'acte es va dividir en dues parts. Una primera en una sala d'actes a l'edifici del Vagó, a la qual no vaig assistir, atès que era una entrega de premis que no entrava dins del meu registre. El meu interès se centrava al recital poètic i per això ens vam dirigir directament a la Residència d'estudiants. Com que no era encara l'hora prevista, el conserge que havía d'obrir les portes, igual com si fos el drac mitològic Delfos que custodiava l'oracle abans de ser abatut per Apol·lo, ens va negar l'entrada fins que arribés la comitiva. Tres vegades ho vam intentar al·ludint que restaríem a la sala d'espera, la qual estava plena d'estudiants fent-la petar. Res de res, impassible. Puc donar fe que la capella està degudament protegida a qualsevol que no tingui autorització.

Finalment quan vam poder entrar escales amunt, un altra persona tenia cura de la porta de la joia modernista. Un altre entrebanc. Però aprofitant l'avinentesa d'un equip de filmació i algunes persones que entraven a priori, ens vam escolar, i així varem poder seguir l'acte ben a prop dels rapsodes.

Va haver-hi música de viola de roda acompanyant les lectures, així com una ballarina de dansa contemporània per donar color a la introducció de l'acte, també música de piano interpretada per una de les rapsodes. Diverses persones recitant els poemes de Joan Vinyoli, cadascuna amb la seva varietat lingüística del català.  Un acte senzill, diria que familiar, això si, presidit pel Conseller de Cultura Ferran Mascarell, i admirant el marc modernista que potser mai més tornaré a trepitjar si no és altra vegada, en algun acte especial.

Fotografies extretes d'Internet.

REPRESA

A poc a poc apareixien

colors i formes en l'espai,

i els meus sentits hi responien,

meravellats, amb dolç desmai.

Que la bellesa no mor mai,

semblava dir l'aurora encesa.

Lloava l'ànima, suspesa

davant de l'èxtasi rosat,

i en el més íntim era presa

d'una immortal felicitat.

Joan Vinyoli (1914-1984)

***