Una època i un temps

Una visita al Museu del Cau Ferrat de Sitges, després de la seva remodelació ha estat la destinació d'un dissabte plujós de febrer, però que l'aigua ens va respectar fins a l'hora de tornada ja que ens va acomiadar amb una tempesta amb llamps i trons que no va estar gens malament.

Feia anys i panys que el varem visitar i com era d'esperar els canvis són evidents. Ara es comunica el Museu de Maricel amb el Cau Ferrat, i l'organització museística és interessant.

No havia mai fet la visita amb guia, i la veritat, és que a vegades agrada que et facin descobrir detalls que potser a un mateix li passen desapercebuts. Recordo un Cau Ferrat una mica fosc i no massa polit, i en canvi ara veus les coleccions netes i organitzades. Penso que un llegat d'aquesta mena val la pena de conservar-lo, ja que hi han peces com les de forja que els artesans del ferro ja no tornaran a modelar.

El guia ens va comentar que les dues pintures del Greco que Rusiñol va fer seves, li van costar unes 1500 pessetes de l'època i que va organitzar una processó des de l'estació del tren fins al Cau, que va ser l'origen de les Festes Modernistes que li agradava presidir. En aquella època El Greco encara no era considerat com un pintor de nom però el nostre compatriota n'era un entusiasta de la seva pintura, per això va assolir alguna de les seves influències cromàtiques com la flassada de la pintura titulada la Morfinòmana que es va inspirar amb la tùnica de l'obra del pintor de Creta, de la imatge de Sant Pere que havia adquirit.

La morfinòmana

Les llàgrimes de Sant Pere

Poca cosa més puc comentar de nou d'aquest indret que no digui ja la Viquipèdia i que enllaço un parell de vegades. Crec que val la pena anar visitant els llocs que han tingut a veure amb els corrents innovadors europeus, els quals Catalunya ha estat sempre pionera, i engrescada en adquirir aquests coneixements intel·lectuals que han anat configurant la nostra idiosincràcia. No hem d'oblidar a aquesta gent que ens han precedit i que han deixat constància d'una època que cal recordar.

***

Després de visitar aquest lloc tant ple d'objectes de coleccions personals, vaig pensar amb els fòtils que acumulem en les nostres respectives vivendes, que es van aplegant a través dels temps. Algunes coses te les estimes per provenir d'herències familiars i d'altres que et recorden moments i llocs on han estat adquirides. Bé tot és molt subjectiu i val més no pensar amb el seu destí definitiu.....