Haig de dir, que no les tenia totes, després d'haver llegit algunes crítiques i també d'opinions d'algun amic. El cas és que em va agradar prou i em va resultar força distreta. Vaig sentir alguns comentaris del públic a la sortida, i vaig constatar que l'efecte televisiu de cara als actors és força important. Crec que si això permet que els teatres s'omplin, i el públic reticent aflori a l'art dramàtic, bingo!
En quan a l'obra, és original, i la metàfora de la cobdícia està ben plasmada.
Ens agrada ocupar sempre les primeres files per veure la gesticulació facial dels actors. Puc dir que en Jordi Bosch està extraordinari. Desenvolupa tots els registres que dónen lloc a cada estat d'ànim i els seus gestos són impecables, frustat, cobdiciós, desenfadat, etc. No diria tant de la seva parella l'Emma Vilarasau que ens torna a demostrar massa exageració i gesticulació histriònica. Els secundaris Carles Martínez i Anna Barrachina, com ens tenen acostumats, també estan impecables en els seus papers.
Buscant a Google informació sobre l'autor francès Sébastien Thiéry, amb sorpresa he trobat que va ser guardonat amb el premi Molière de cultura d'enguany, i que es va presentar a recollir-lo lluint la seva nuesa com a motiu de la seva protesta al Ministeri de cultura francès. Com a curiositat enllaço l'article del Diari EL PAÍS que el 28 d'abril passat, en va fer ressò (vegeu)
M'ha semblat una manera divertida d'acabar aquest apunt.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada