Narracions peculiars

Sempre he pensat que per un escriptor escriure contes, és un repte personal que no tothom aconsegueix. Explicar en poques paraules petites històries cotidianes, i fer que un relat tingui un contingut que interessi al lector posant de manifest situacions oníriques o insòlites, crec que és del tot elogiable.

És el cas de dos llibres que he llegit recentment que contenen aquestes peculiaritats.

Eduard Màrquez és un autor de casa nostra i que ja coneixia d'altres publicacions, a més d'haver-lo sentit parlar personalment i en programes de llibres a la televisió. És un escriptor que publica poc. Segons ells, es caracteritza per ser meticulós i molt rigorós en la seva feina. VINT-I-NOU CONTES MENYS són relats reescrits i reordenats que ha ofert als lectors con una nova oportunitat per endinsar-se en un dels móns més personals i fascinants de la literatura catalana recent, com diuen els experts.

He trobat aquests contes amb un grau elevat de fredor. Sens dubte són originals i amb una gran capacitat de trobar situacions anòmales per descriure personalitats transgressores. He rellegit el llibre després d'haver-lo acabat. M'ha costat trobar-hi aquell punt de calidesa que m'agrada trobar quan acabes una lectura. Sembla que és el que ha volgut transmetre l'autor, la part fosca de les persones amb situacions angoixants que determinen un tancament personal que transforma al ser humà en un personatge ambigu no mancat de violència psicològica. El que si és evident, és la capacitat narrativa per configurar aquests contes. Sense descripcions sobreres, amb frases curtes i tallants, punts i seguit i poques paraules, les precises, per anar marcant uns personatges que no voldries trobar-te a la cantonada de casa teva.

Tot el contrari a nivell de calidesa, han estat les narracions de HOMES SENSE DONES de l'Haruki Murakami.

Em continua agradant Murakami. Reconec que no és fàcil posar-se a la seva ment, però te un estil de prosa que em fa passar bones estones a la vegada que entres a la cultura japonesa a través de la seva literatura a més de fer-te reflexionar, en aquest cas, sobre les relacions personals.

La traducció  d'Homes sense dones és a carrec d'Albert Nolla i Jordi Mas López, habituals traductors de l'obra d'aquest autor al català, als quals agraeixo també les notes aclaridores dels peus de pàgina.

Poques vegades un escriptor introdueix en una novel·la els sentiments masculins, i com el títol indica, les històries que ens presenta, set en total, són reflexions de relacions entre homes i dones, però les dones són les grans protagonistes absents, encara que presents en els records amagats dels homes que han patit els desencants.

Crec que la filosofia i el surrealisme "murakamià" torna a fer-se present en aquest llibre. Tornem a veure personatges solitaris i melancòlics que ens endinsen dins l'ànima humana. Pels seus incondicionals és un altre novel·la que no deixa indiferent.

***

"Per molt que t'entenguis amb algú, per molt que l'estimis, és impossible veure tot el que amaga dins el cor. I, si vols fer-ho, l'únic que aconsegueixes és patir..... L'única manera de veure realment els altres és mirant ben endins d'un mateix"

***