dimecres, 22 de juliol de 2015

Océano África

Gairebé sense adonar-me'n ja han passat set anys des de que un 28 de juny vaig començar amb aquest blog. Justament després d'haver llegit "Èban" de'n Ryszard Kapuscinski. La Presentació d'aquest blog personal l'enllaço al marge dret de l'inici i com una formigueta, l'he anat fornint de tot el que he tingut ganes de comentar d'una manera força subjectiva.

Ha estat una casualitat que precisament ahir acabés la lectura de Océano África del periodista barceloní Xavier Aldekoa, corresponsal de La Vanguardia, la que m'ha fet adonar que un llibre com aquest és el que em va motivar a escriure les meves dèries cotidianes. Aldekoa fa menció en moltes de les seves vivències al reporter polonès, i fins i tot a vegades s'ha preguntat de quina manera Kapuscinski hauria solucionat tal o qual situació incòmoda.

Just abans de començar les pàgines de les seves vivències africanes, Aldekoa ens transmet el que suposadament el va inspirar amb el títol:

Este continente es demasiado grande para describirlo. Es todo un ocèano, un planeta aparte, todo un cosmos heterogéneo y de una riqueza extraordinaria. Solo por una convención reduccionista, por comodidad, decimos "Àfrica". En la realidad, salvo por el nombre geográfico, Àfrica no existe. 

RYSZARD KAPUSCINSKI, Èbano

Imagino que son pocs els europeus que coneixen a fons el continent africà. Admiro els que l'han pogut recórrer no exents de risc, sobre tot els periodistes i reporters que han viscut de ben a prop les guerres inacabades que van succeint país a país. Tot el que ens expliquen i comenten no deixa de ser esfereïdor, i no s'hi veu el final. Aldekoa ens explica de tot, moments bons i dolents. Persones interessants, tribus mil·lenaries que no volen renunciar als seus costums i a la seva cultura. Paradisos desfets com el delta del Níger, ple de fang negre, que ha quedat enverinat i destruït per la desídia de companyies internacionals, la majoria europees, i polítics corruptes.

També dedica un capítol traient a la llum el per què de la invasió xinesa a Sudàfrica. El continent porta el camí de convertir-se en la bomba demogràfica més gran del món. Es calcula que abans de l'acabament de segle hi haurà tres mil millons d'africans. Més que la població actual de la Xina i la India juntes. És una aposta econòmica important per aquella potència. Milers de xinesos ja han arribat a Àfrica buscant un futur i oportunitats de negoci.

I com ens diu l'autor en el preàmbul:

Este libro pretende mostrar los pedazos de África que he conocido. Después de una década viajando al continente -desde el año 2009 como corresponsal de La Vanguardia-, he conocido a cientos de personas de más de treinta países. Ésta es una obra sobre el tiempo que pasamos juntos.

El mar parece uniforme e inabarcable cuando lo observamos desde la superfície. Sólo si nos sumergimos en su interior descubrimos un mundo lleno de vida y diversidad.

África és un océano.





***

3 comentaris:

pons007 ha dit...

Ara ens ho dius que el blog fa anys? un mes més tard?

Maripepa Brustenga ha dit...

Enhorabona pels 7 anys de blog! Jo en porto vuit quasi dia per dia... I aquest llibre penso agafar-lo per l'estiu tot i que en tinc una pila i que vaig molt retardada d'entrades al blog. No tinc temps. Això d'estar jubilat dóna molta feina! Bon estiu i bones lectures!

joan antoni de luna ha dit...

D'Àfrica nasqueren les emigracions de l'homo sàpiens sàpiens, per tot Gea. Plenitud de vida, plenitud de riquesa, plenitud de misèria i fam....i les emigracions segueixen amb un enorme preu de sang.