diumenge, 19 de juliol de 2015

Ordesa i els seus encants

Vall d'Ordesa 
Quan varem projectar la nostra estada estiuenca d'una setmaneta al Pirineu, com ens agrada fer per trepitjar uns dies Alta Muntanya, i en aquest cas a la Vall d'Ordesa, no ens podiem imaginar que la calor d'enguany seria tant persistent i arribaria a no respectar ni la fresqueta pirinenca. Tampoc imaginàvem dormir amb finestres i balcons oberts, amb només un llençol per cobrir-nos a la matinada. Contra la natura no hi tenim res a fer i evidentment s'ha de conviure-hi com es pugui.

Els habitants de la zona veuen amb certa tristor com enguany la flora ha rebrotat esquifida i amb poca empenta. Els regalims d'aigua brollaven tímidament pels seus camins habituals, intentant fer-se present per no perdre el costum d'esmunyir-se enmig de les roques. Hem trobat els liquens i els prats secs, esperant assedegats una mica de rosada. En definitiva un espectacle poc habitual fruit de tanta sequera acumulada.

Valle de Bujaruelo
Malgrat això, i malgrat també que repetir llocs coneguts no t'aporta massa sorpreses, sempre hi ha aquell raconet no visitat i que la seva descoberta mereix una segona oportunitat. Enguany una de les dues excursions en jeep per pistes pedregoses fins al Valle de Otal i a la capçalera del riu Ara, que varem fer i que per nosaltres eren desconegudes, van ser esplèndides paisatgísticament parlant, amb marmotes incloses. Llocs que les nostres cames ja no ens poden portar, però que els nostres ulls si que hi arriben amb l'ajuda del transport adient.

Els conductors-guies que saben fer molt bé la seva feina informativa dels llocs que es visiten, son persones coneixedores del terreny que trepitgen. Com a bons aragonesos de muntanya, són secs però amables i a més fan gaudir de la natura amb comentaris que s'allunyen de les directius turístiques com per exemple el qüestionament de la popularitat de la Vall d'Ordesa per les seves cascades d'aigua, quan en realitat la seva riquesa principal són la gran varietat d'arbres que aplega la vall, des d'arbredes de ribera fins a boscos d'alta muntanya i que poca gent n'és conscient.

Panoràmica del Valle de Otal
Fons del Valle de Otal

Marmotes

Les dues tempestes elèctriques i amb no massa aigua que varem presenciar les dues darreres tardes, són les úniques que amb una setmana van regar aquella natura assedegada que va esperant pacientment, nodrir-se d'una aigua tant desitjada. Voldríem que l'espera no fos massa llarga.




 ***

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Veig però, Marta, que la sequedat no és encara obstacle per a admirar paisatges tant bonics.

Marta ha dit...

Xiruquero: Sé que t'agraden aquests paisatges. A mí també. La sequera els afecta també amb la grogor dels prats que enguany les floretes gairebé no han sortit. Fins i tot les vaques les han portat a pasturar bastant amunt. Això si, els tàvecs estaven super impertinents i no ens deixàven acostar als rius :)