El tema estrella ha estat la visita que Felip VI i el seu sèquit va fer ahir al President dels EE.UU. Barack Obama i de la resposta que aquest es va dignar a fer a tant il·lustres visitants. El debat ha estat servit, amb lícites interpretacions i crec que molt interessant per part dels tertulians d'avui, que m'atreveixo a dir, han estat d'un alt nivell didàctic. No entraré en comentar-ho ja que no seria capaç de recordar fil per randa tot el que s'ha dit, però una frase m'ha agradat de la Milagros Pérez Oliva, que ha comparat les estratègies del joc de billar amb les maniobres de les eleccions del 27S. Mai unes eleccions han estat tant pensades de quina bola s'ha de tocar per aconseguir el resultats esperats.
Vaig recordant els primers cicles de conferències després de les també primeres grans manifestacions ciutatadanes, que Omnium ens va oferir sobre la possibilitat de la futura independència de Catalunya, convidant a persones de relleu internacional com els components del Col·lectiu Wilson, el Col·lectiu Emma i altres politòlegs i economistes nostrats, que ens van fer veure en quin moment estàvem i la viabilitat d'aconseguir el nou Estat que molts desitgem. En aquell moment es veia molt llunyà i de difícil consecució. Se'ns va dir que el més important era externalitzar i evidenciar el problema, però s'havia de fer ben fet, sense presses i de forma democràtica, ja que començavem a estar en un moment òptim per engegar-ho. Això m'ha fet pensar en la "bola de billar". Els tocs van començar a fer-se, a través d'aquests col·lectius i es va començar a treballar. La idea era de fer-ho bé i de no posar un segon pas abans d'afermar el primer.
Ja la Història ens ha deixat nefastes empremtes per no caure altra vegada en errades semblants...
Esperem un 27S incert, però il·lusionador. Crec que el moment ha arribat!
***
1 comentari:
El dia 27 al vespre ja t’ho diré si ha arribat o no
Publica un comentari a l'entrada