divendres, 23 d’octubre de 2015

La paraula contrària

Erri De Luca (vegeu) ha estat finalment absolt de l'acusació d'incitació al sabotatge d'una línia d'alta velocitat projectada a la vall de Susa. Aquest escriptor fidel als seus principis, s'ha posat al costat dels habitants d'aquesta vall que defensaven una causa d'impacte mediambiental greu, amb riscos per a la seva salut, degut al que podia comportar foradar unes muntanyes farcides d'amiant i urani.

Una petita editorial SEMBRA Llibres, de l'Associació d'Editorials Independents, ha volgut fer-ne ressò editant aquet petit llibre de 72 pàgines, on De Luca respon al seu procesament en defensa de la llibertat d'expressió.

En el interessant capitol INSTIGACIONS, ens fa una exposició de diversos intel·lectuals amb noms i cognoms, de l'esquerra italiana i d'altres indrets, que durant anys, i a través de la paraula escrita,  es van posicionar en contra d'interessos partidistes i donaven suport a les lluites socials. Alguns fins i tot van engegar una recollida pública de fons, dins la clandestinitat, per ajudar a països com Xile després de l'enderrocament del govern de Salvador Allende. Fa menció també d'altres escriptors que amb la paraula, i les seves crítiques provoquen reaccions impensables en alguns sectors i es pregunta si aquests són casos d'instigació.

Al·ludeix també en aquest capítol, a la lletra de l'himne de La marsellesa que incita a pendre les armes contra el tirà. L'autor del text espera de fa dos segles una denúncia per instigació. (Això m'ha fet pensar també en la lletra dels Segadors ???? )

Amb tot, el llibret és una clara defensa de la llibertat d'expressió i de la relació entre la cultura i les lluites socials. Després d'aquesta lectura, ens adonem que actualment el nostre entorn no està massa distanciat d'aquestes lluites. Erri de Luca ens torna a obrir els ulls a la realitat.

Acabo amb el pròleg a càrrec de David Fernàndez que no es pot ometre, i destaco aquest darrer paràgraf:

Afortunadament, els peixos mai no tanquen els ulls. I els elefants sempre tenen memòria. Per això estem amb Erri. Erre que erre. I per això aquesta paraula amotinada solidària de nosaltres: estem amb tu, amic. Contra el silenci del poder, el contrapoder de la paraula.
Lliures com el vent; ni muts ni a la gàbia; juntes podem.   Països Catalans, febrer de 2015. [sic]

***