dijous, 29 d’octubre de 2015

Catifes tardorals al Montseny

Fa tres anys vaig fer una petita crònica semblant a la d'avui. Veig que sóm gent de constums fixes i fem escapades que ens han agradat i que repetim periòdicament. Què puc comentar que no hagués dit abans? Poca cosa diferent. Potser que cal encertar el moment.

Enguany ha estat una mica més aviat, i hem pogut comparar els colors, sempre sorprenents i admirables.


Els fotògrafs amateurs ens saludàvem i comentàvem experiències de la recerca de moments idonis que són difícils d'encertar, atesa la varietat climatològica. A vegades inesperadament et trobes en indrets òptims sense haver-los buscat intencionadament.

Malgrat ser un dia laborable, a Santa Fe sempre hi ha gent. Els autocars d'escolars no fallen mai i les criatures amb motxilles i entrepans sempre estan disposades a alegrar les arbredes.

La nostra volta muntanyenca ha estat circular, en solitari i fins i tot anyorant la piuladissa d'ocells que en un dia tan plàcid, no es deixaven sentir, i potser deurien estar ben al damunt de les arbredes, en les branques, les fulles de les quals anaven aclarint-se progressivament per encatifar els camins. Un minúscul bolet ens ha servit de model per il·lustrar també el nostre àlbum fotogràfic.


La tornada per Sant Marçal la natura ens ha volgut obsequiar una vegada més, amb uns colors potents que malgrat no haver-los oblidat, no hem pogut evitar una breu parada per a la seva contemplació.



I per arrodonir un dia de tardor, mai com una discreta, humil i fràgil branqueta d'alzina amb el seu fruit, la qual ens ha acomiadat d'un indret per anar recordant.


***

4 comentaris:

joan antoni de luna ha dit...

Ai el Montseny, quan era espai d'excursionistes i poc de "pixapins"

Maripepa Brustenga ha dit...

Aquesta és una de les sortides que fem cada any per gaudir dels colors de la tardor. Aquest any ens hem hagut d'acontentar contemplant els arbres del carrer i fotografies precioses per TV o per internet.. Com enyores les coses quan no pots fer-les! Encara tenim l'esperança que la setmana que ve tinguem permís del metge per fer una sortideta i encara quedi alguna fulla en algun arbre! I si no pot ser queda pendent per l'any que ve i anirem mirant fotos de blogs com el teu!

Marta ha dit...

Joan: Crec que el que es troba ara són més emprentes de porc senglar. :)

Maripepa: La tardor, com tota la natura, torna cada any. Ara toca allitar-se per despertar-se amb un altres colors de primavera.
Això ens motiva per l'esperança. Paciència i gràcies pel comentari.

pons007 ha dit...

llàstima del fred i dels canvis de temps que té la tardor sinó encara seria una estació guai