Vents primaverals

La Primavera és una època canviant. Cada dia ens desperta de manera diferent depèn d'on bufi el vent. A nivell polític no cal ni mencionar-ho, ja que sembla que la Primavera se'ls hi hagi enquistat i els vents sacsegen un panorama força inconsistent.

Però deixant a banda les metàfores, enguany crec que els vents ens fan anar d'un lloc a l'altre, ara mestral, ara llevant, ara garbí, ara fred ara calor i ens mostren el que cal esperar de la temporada.

Dissabte el vent de garbí ens va acompanyar al primer poble de la nostra estimada Costa Brava i el dia va ser esplèndid. Feia temps que la visita al Jardí Botànic la teniem en ment. És d'aquells llocs que val la pena repetir-ne la passejada i més en època primaveral.

Evidentment el jardí no s'ha mogut de lloc, però l'afany turístic ha fet que s'hagi incorporat un espai amb lloros i cotorres perquè al visitant li facin una fotografia, la qual cosa és una curiositat afegida i al turista procedent de terres fredes li encanta, sobretot posar-se'ls a les espatlles. Haig de dir que els lloros són preciosos, d'uns colors verds i vermells espectaculars, i també deixen anar algún mot, a més, amb les noies gironines que se n'encarreguen molt cordials, varem estar intercanviant anècdotes i habilitats d'aquests ocells tant vistosos. Això si, no és permès de fotografiar-los amb les càmeres pròpies, el negoci és el negoci!.

Les vistes dels espadats són espectaculars i a hores d'ara encara el turisme massiu no s'ha fet present.














Moltes famílies amb criatures circulaven pels carrers i passeig principal arran de mar, i em va semblar que potser havien modificat una mica l'amplada amb bancs. Varem constatar però que hi ha un espai molt obert sense cap tipus d'arbres o palmeres, i que en plena canícula deu caure un sol de justícia.

Amb tot haig de dir que no m'estranya que la Primavera sigui musa inspiradora de poetes. Cada instant viscut amb aquesta llum i esclat de colors, impulsa a obrir-se en sentiments i entusiasme.

***