Un "Sant Jordi" diferent

Com vaig dir en l'apunt anterior, enguany no he participat de Sant Jordi com he vingut fent-ho des de que tinc us de raó.  De totes maneres, darrerament aquestes masses de gent omplint el rovell de l'ou de la ciutat, i que ni tant sols et deixen acostar a les parades per veure als escriptors signant les obres per les cues que s'originen al seu entorn, comença a ser força agobiant, malgrat l'intent de ser matiners per trobar menys embusos humans.

La diferència d'aquesta Diada del 2016 ha estat sortir de la ciutat de cap de setmana i visitar les terres de ponent. El Monestir de les Avellanes ha estat l'indret proposat pel grup habitual de viatges, i on ha estat també la ruta medieval que pertocava, tot recordant les gestes dels cavallers de l'edat Mitjana. En certa manera, és com si Sant Jordi el portéssim amb nosaltres amb el seu cavall i la seva llança.



Els Comtes d'Urgell, els quals van ser designats pels francs per ocupar les terres conquistades als àrabs, van començar a expansionar-se per aquells paratges sobre els segles X al XV. Ermengol X de la segona dinastía, mort al segle XIV, està enterrat al Monestir de les Avellanes, en un sepulcre modern, atès que el panteó original va ser venut i exposat al museu The Cloisters de Nova York.


Va ser interessant també la visita a la vila medieval d'Àger. El recinte fortificat on el castell es trobava encerclat per muralles construïdes damunt la roca, encara es conserven després de sucessives reformes. Sembla que les darreres investigacions les situen al segle IX. El vescomte Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda van instal·lar la seva residència, i els seus descendents van fer importants donacions de terres i drets, al monestir canonical que van fundar.






























Varem coincidir amb la trobada internacional de campaners que el darrer diumenge d'abril se celebra a Os de Balaguer. La nostra visita la varem fer el dissabte a la tarda,  per la qual cosa, vam ensopegar amb els preparatius.

Varem fer de
campaners improvisats ja que mentre ens delectàvem amb els nostres sons que no passaven der ser una "escala musical" dirigida pel guia que ens va portar al museu, les mestresses del poble preparaven el "mandongo" per obsequiar als visitants l'endemà.

No em digueu que no fa "bona pinta"...

I fins aquí un 23 i 24 d'abril. Un cap de setmana de primavera espectacular amb camps de cereals bressolats pel vent formant onades de color verd, i emmarcats amb flors grogues de colza. Com sempre la natura majestuosa!

***