divendres, 3 de juny de 2016

Oona i Salinger

Acostumen a passar-nos per la llibreria Altaïr quan preparem un viatge, a buscar informació dels llocs a visitar. Malgrat que anem amb guies del país, sempre ens agrada anar una mica preparats. Al mateix temps, com he comentat alguna vegada, també procuro endur-me alguna novel·la adient perquè el viatge sigui més atractiu i tenir distracció en les esperes d'aeroports i trasllats.  Aquesta vegada vaig trobar el relat OOna & Salinguer, una novel·la recent de l'escriptor francès Frédéric Beigbeder, el qual desconeixia completament, però em va semblar que podia ser interessant.

Aquest escriptor, segons he llegit, a França és un conegut provocador i de les últimes fornades d'intel·lectuals francesos que ha tingut força acollida tant al seu país com a la resta del món. Jo només he llegit per casualitat el llibre que comento, i m'ha agradat la seva prosa moderna i la descripció dels fets amb agilitat, i amb una certa irònia, del començament fins al final.

La novelada història d'amor de l'autor de "El vigilant en el camp de Sègol" i la darrera dona de Charlie Chaplin que varen tenir quan ella era adolescent i ell uns vint i pocs anys, és força singular. La societat novaiorquesa d'abans de la Segona Guerra mundial, queda reflectida en tots els seus àmbits de clubs nocturns i gent insatisfeta adicta a l'alcohol i al tabac.

Aquesta relació de l'Oona o'Neill, filla del dramaturg i mare de Geraldine Chaplin, amb J.D. Salinger, es trenca quan aquest darrer s'incorpora a l'exèrcit americà per lluitar amb els aliats a Europa.

Els relats de la guerra són d'una gran cruesa, i l'escriptor va fent un paral·lelisme amb la vida que enceta l'Oona amb en Chaplin d'un gran benestar econòmic, i la vida amb la qual es troba Salinger després d'haver lluitat al front i haver contret una gran depressió, la qual ha d'afrontar i li costa superar.

La novel·la és interessant i distreta. No deixen d'apareixer personatges de la història real del segle XX com Scott Fitzgerald, Truman Capote, Hemingway, O'Neill, Chaplin, etc.

Són curioses les cartes que Salinger va enviant a l'Oona des de les trinxeres, les quals ella no li respon mai cap. Aquestes cartes se suposen que van existir, però que resten a l'arxiu de la residència familiar de l'Oona a Suïssa sense autorització per part de la família per a la seva accessibilitat.

L'autor a l'epíleg acaba visitant la casa de Chaplin a Suïssa i conclou la novel·la amb una descripció poètica de vuit pàgines del personatge i el seu entorn. Sembla que la obriran al públic per anomenar-se Chaplin's World on reposen les restes del matrimoni Chaplin rodejats de flors.

Central Park


"La bellesa és tot el que compta en la vida.
Si la trobeu, ho heu trobat tot."

Charlie Chaplin

***