Cap de setmana amb seny i rauxa

Casament de la Georgina i el Jordi

És difícil ser objectiu quan vols explicar esdeveniments personals que t'han omplert d'emotivitat. Un casament sempre és signe de joia i més quan es tracta dels teus propis fills. Ignoro i crec que no diré res de nou sobre el que la majoria de gent deu experimentar en moments com aquests. El que sí sé, és el que vaig experimentar jo en només un cap de setmana.

El cap de setmana va ser irrepetible i més quan els pares érem completament ignorants de la festa que esdevindría. No en sabíem absolutament res, atès que la preparació havia estat gestada durant un any pels mateixos nuvis, i tothom varem ser responsables d'una petita part, aquestes petites parts unides, van donar lloc a dos dies de sorpreses i posades en escena força emotives.

El casament va ser una petita cerimònia civil en la intimitat, a l'Ajuntament de Gràcia el divendres a la tarda. Immediatament varem sortir pares i germans des de Barcelona, cap a la comarca del Bages, a la finca Sellarès rural on pernoctaríem i cuinaríem el nostre propi sopar que transportàvem ben preparat. Les dues famílies portàvem la nostra part d'avituallament que ens havíen encarregat.

El matí del dissabte no van faltar els banys a la piscina, aprofitant l'ocasió per refrescar-se, després de la feinada de penjar fanalets i ultimant detalls, al mateix temps que preparar al nostre gust les zones proposades per ser ocupades a la tarda. Un indret rural esplèndid, que ens va oferir una extensió immensa per passar unes hores de Festa Gran per un motiu molt especial.

La tarda del dissabte era la convocatòria de convidats. Els nuvis estaven relaxats, els amics, amigues i familiars vinguts de moltes bandes del país català, algúns d'ells fins i tot de Londres on actualment hi viuen i treballen, a més de familiars canadencs vinguts de Toronto, van demostrar les seves vinculacions amb els recent casats, oferint-els-hi regals que no eren precisament objectes físics, més aviat demostracions d'estimació, a través de cançons i paraules, paraules que també els nuvis es van adreçar l'un a l'altre com a cloenda d'una part de l'acte, el qual ens va deixar a les dones amb els maquillatges ben descontrolats.

No hi va faltar el sopar-catering, amb bons vins i caves del Penedès, origen i residència de la família del nuvi. També el ball va ser element tradicional de tota festa nupcial. Els més grans vam restar-hi fins la una de la matinada, que era l'hora en que s'havía de parar la música, però varem deixar el lloc als joves que van passar-hi la nit i que el diumenge van continuar la Festa, elaborant una paella suculenta, els ingredients de la qual, havíen portat prèviament des dels seus llocs d'orígen.


















Puc assegurar que no es fàcil tornar a la cotidianitat. Tothom ha estat enviant fotografíes que hem estat recollint, mentre esperem tenir les "oficials" que una amiga de la núvia, periodista, va ser responsable de captar les instantànies. És possible que triguin, atès el mes d'agost pel mig, però de moment en tenim de força representatives per recordar un cap de setmana especial de rebombori.

***