El més important de la Casa de les Punxes són les façanes exteriors. Puig i Cadafalch com gairebé tots els arquitectes modernistes es va envoltar d'artesans del ferro, del vidre i de l'escultura per definir els simbolismes que volia projectar a les façanes de la casa. La visita comentada es comença amb una volta de 360 graus per l'exterior, fent esment de cadascuna de les parts que corresponien a les germanes Terrades i que va voler segellar-les d'acord amb cada personalitat. Així es pot veure cada entrada amb al·lusions al personatge que hi residia.
La història de la família i la idea de l'arquitecte per construir aquesta casa, és un dels motius interessants per visitar-la. Potser algú es veurà decebut quan trepitja el terrat, atès que no és com els terrats que ens té acostumats en Gaudí del seus edificis. Aquest terrat és un espai de serveis amb "les punxes" com embelliment. No gaudeix de "vistes" com el de la Pedrera ni té una estructura especial. Conté les caixes dels elevadors, (que ja n'hi havia d'ascensors a principis del XX) i de les maquinàries de l'aire condicionat actuals però modificades d'una manera prou correcte. Hi han diverses casetes que eren la vivenda del conserge i d'altres que se suposa les bugaderies de les minyones.
Es poden veure les estructures internes de ferro que aguanten les cùpules, i per mitjà de petites escales de cargol, pots pujar uns metres, on es poden observar algunes projeccions idònies a l'edifici.
L'unica planta visitable és un pis buit que conserva ben restaurat el mosaic modernista i els sostres de les habitacions. Ja t'ho diuen a l'entrar, no hi han mobles, ja que tot el que podia haver-hi hagut es conserva distribuït en museus. Encara hi han pisos habitats i només es pot accedir a aquest del que us parlo i també a un portal de la Diagonal, encara decorat amb elements de l'època.
Com a colofó de la visita, en el pis que s'accedeix, s'ha muntat un audiovisual amb la llegenda de Sant Jordi. És com un "castell encantat" amb les portes que s'obren i tanquen automàticament i així t'introdueixen a cada habitació per anar-te mostrant cada un dels fragments de la llegenda. Potser és la part més turística de la visita, però veient com en gaudeixen els infants acostumats als mitjans multimèdia, deixant-los embadalits davant d'històries de dracs i princeses, penses que potser si que no queda malament del tot un espai d'aquestes característiques. A més escoltant la veu en off, de'n Jordi Boixaderes, i la moralitat final de la faula, ja et pots donar per safistet.
Potser algú discreparà en que l'adquisició d'aquest Patrimoni per part de la iniciativa privada per lucrar-se amb la seva exhibició, no és del tot digerible, però crec que val més això que no pas es deixin en l'abandó unes construccions que són part de la història de la burgesia emergent de la societat catalana i que en l'actualitat, les nostres institucions, pocs diners en poden dedicar. La Història ens ha deixat empremta de la infinitat d'importants construccions enderrocades, per ignorància dels que ens han precedit en anys pretèrits.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada