dijous, 13 d’octubre de 2016

Itinerari personal

No m'agrada massa parlar de "memòries" i per això he aplicat com a títol la manera com descriu l'autor del llibre, en Jordi Puig i Martín, sociòleg i músic : "recull d'un itinerari personal" d'un home savi i conseqüent que és el Pare Joan Botam.

El Pare Botam és un home que acaba de cumplir els noranta anys de vida. Ha estat sempre un activista pacifista, pioner de l'ecumenisme i promotor del diàleg interreligiós. Manté una serenitat i una bonhomia que parlar amb ell, el diàleg es fa curt i transmet aquell alleujament que a vegades necessitem per aclarir les nostres boires cotidianes.

Va desenvolupar un important paper en la "Caputxinada", de la qual s'ha commemorat enguany els 50 anys, i ens explica també fil per randa el desenvolupament d'aquells fets, que amb la seva peculiar manera d'esquivar les escomeses del règim, com a lluitador antifranquista, va poder sortir-ne personalment il·lès.

El recull de la seva trajectòria que descriu el llibre, comença amb un retrat de la seva infantesa al seu poble natal de Les Borges Blanques, per això també és conegut encara per molts, pel seu nom religiós Fra. Salvador de les Borges. Les seves trapelleries i malifetes com a nen de poble, ens les comenta, amb una gran dosi de picardia, i que deu-n´hi-do com a vegades es comportava!

La duresa de la guerra també va marcar part de la seva vida infantil tant com la post-guerra amb l'entrada dels nacionals. La descripció que va fent, també ens dóna llum a les experiències que van haver de soportar la gent del nostre país.

A partir del moment dels descobriment de la fe, la seva vida va donar un tomb i va haver de lluitar també amb la oposició paterna, que li anava posant pals a les rodes.

La seva tossuderia va guanyar, i va aconseguir seguir el camí que s'havia marcat, amb una formació de diversos anys, passant per Arenys de Mar, Salamanca, Roma, Baviera, en institucions dedicades a l'ecumenisme, acompanyant a rutes internacionals de Pax Christi l'any 1956 com a Consiliari i promotor, d'entre les seves activitats, i finalment va retornar al servei de la seva Comunitat, no deixant de promoure l'ecumenisme per mitjà de diàleg, entre les diverses religions.

Home de ment oberta i dotat d'una gran intel·ligència, el qual ha fet de la seva vida un compromís per la cultura, el diàleg i el país. Un exemple de persona sàvia i senzilla que ens fa pensar i reflexionar, cada vegada que escoltem les seves paraules.




***

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En prenc bona nota d'aquest llibre.
Per molts anys el pare Botam va oficiar la missa de la Trobada en Memòria dels Excursionistes, ocasió en la qual havíem tingut alguna petita conversa al costat dels companys organitzadors de la Trobada.
Una gran personalitat, sens dubte.

Maripepa Brustenga ha dit...

Justament ahir vam tenir una xerrada a Enginyers parlant de la Caputxinada. Van intervenir els delegats de curs de diferents anys, des dels que van protagonitzar la protohistòria dels fets de fa 50 anys als que hi van participar de ple, rebent sovint i expedientats per haver-hi participat. Va ser molt interessant!
El llibre aquest ha de ser força entretingut i interessant. El posaré a la llista...