Com qualsevol pare que estima als seus fills, Oriol Junqueras ha volgut transmetre els seus coneixements als petits, per mitja d'uns relats que han estat il·lustrats desinteressadament per diversos dibuixants. Les històries de la Humanitat són explicades d'una manera intel·ligible per uns infants de curta edat, i amb una gran dolcesa per un home erudit que no mereix estar privat de llibertat.
Ignorem si el Lluc i la Joana podran estar gaire temps sense un pare com el que tenen. És una gran ignomínia privar a uns xiquets de les atencions que només un progenitor com l'Oriol els pot donar. Llegint aquests relats, ens adonem de la qualitat humana i honradesa d'aquest home que ha dedicat la seva vida a formar i formar-se personalment, com tants d'altres del nostre país i que la Història ha ignorat.
No cal esmentar, els sentiments que ens provoquen aquesta manca d'escrúpols i relats imaginaris, que els botxins fan servir pels seus propis interessos.
Encara que ara sembli
que un oceà separa les nostres platges,
un dia en veureu tornar
sobre un pont d'històries i de contes
que us hauré explicat.
Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d'abraçades
consolarà la llarga absència
i les nostres ànimes, ara ja tan fortes,
no permetran
que cap petitesa els robi mai el somriure.
(traducció de l'original en italià)
Us demano disculpes pels errors ortogràfics que segurament he fet. A la presó no tinc diccionari. Espero que quan jutgeu el meu poema tingueu en compte les circumstàncies. Pare.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada