Internet i –memòria històrica-

Ahir en S. que navega sovint per Internet, em va mostrar una sèrie de blogs de gent jubilada, un blocaire dels quals de més de 70 anys, autodidacte, publicaba unes poesies molt dignes de la seva pròpia collita. Un dels paràgrafs que em va agradar el reprodueixo aquí.

L’ignorant no és aquell que no sap de lletra,
és qui no vol saber i nega allò que no coneix.
L’ignorant pot ser culte i mal orientar l’intel·lecte,
com el psicòpata, que sent intel·ligent, fa ús erroni
de la intel·ligència.

Això va ser motiu per pensar que realment hi ha un abans i un després d’Internet.

El fenòmen dels blogs ens posa en contacte amb gent anònima exposant vivències i dèries que d’altra manera no tindriem ocasió de conèixer. A més de l’exercici de la memòria que això representa per les persones grans.

Recordo que quan per primera vegada vam sentir a parlar de la xarxa i que en el nostre país en un futur proper s’instal·laria aquesta bogeria, vam anar a una “demo” de Yahoo no sé a on, i varem manipular una pantalla. Vam quedar estorats al veure que entràvem a EE.UU. i navegant, es podien comprar cases de pel·licula per mitjà de la xarxa.

No sé quan fa de tot això, però em sembla una eternitat. A casa tenim Internet des del 1997 i vam començar amb aquelles històriques connexions a través del fil telefònic, sortosament substituïdes pel cable directe. També cada vegada més, es fa gairebé imprescindible tenir un ordinador per persona, i més la gent jove, que pot anar arreu amb el seu portàtil i connectar-se a Internet en els espais Wi-Fi que cada vegada ni han més.

Tot això és una realitat que tenim i espero que en un futur no llunyà, encara descobrirem més la utilitat de la xarxa en el nostre món global.