Avui he llegit a la premsa que el poeta Joan Margarit ha estat guardonat amb el Premi Nacional de literatura pel seu poemari Casa de Misericòrdia (Proa 2007). Sembla que el jurat ha destacat també el recital poètico-musical Paraula de jazz, que el poeta va portar a la Fira de Frankfurt.
Aquest poeta que jo desconeixia totalment, el vaig descobrir també al Club de Lectura a finals del 2007 amb el seu poemari Estació de França.
Em va sorprendre agradablement per la referència que fa diverses vegades en aquest llibre, a la comarca de la Conca de Barberà que la conec des de fa una colla d’anys amb motiu de tenir una casa comprada pels pares els anys 60. La seva descripció m’ha recordat com eren els pobles en aquells anys, que trigàvem de tres a quatre hores en arribar-hi des de Barcelona, per manca de vies ràpides. Hi ha un nocturn a Solivella que és al poble on tenim la casa ubicada, en el que menciona el local, ara Restaurant Travé, i que jo recordo com era als anys 60 regentat pels propietaris, pares dels actuals, servint cafès com a “bar del poble” i amb els pagesos jugant a les cartes, tal com ell perfectament ho descriu. Sembla ser que en les ampolles del vi que serveixen, hi havia imprès un poema del poeta.
1 comentari:
Ja veus quina sorpresa que, d'aquelles terres que sempre ens han semblat com seques i no gaire agraciades, ha sortit una ànima de poeta tan sensible i important com per guanyar el Premi Nacional de Literatura.
Ah, i enhorabona pel nou bloc, que està quedant molt interessant.
Ànims i endavant...!!!
Publica un comentari a l'entrada