diumenge, 19 d’octubre de 2008

Aleksandr Ródtxenko (1891-1956)

Els diumenges a la tarda són una mica avorrits a ciutat per passejar-s'hi. Les persones que ens agrada tafanejar aparadors, la majoria estan tancats amb reixes i portes de ferro, decorades amb "grafitis" i adhesius de serralleries.
Es poden fer poques visites culturals ja que els museus resten tancats.

Les alternatives de gaudi són els teatres i cinemes. Però un dels llocs de prestigi per poder gaudir en una d'aquestes tardes, són les exposicions temporals de la sala de "La Pedrera", que sempre és garantia de qualitat.

S'ha inaugurat una nova exposició: RÓDTXENKO La construcció del futur. Aquest artista, és una de les principals figures de l'avantguarda del segle XX i un dels més polifacètics. Explorador en pintura d'un art sense-objecte, al capdavant del constructivisme a la Rússia post-revolucionària i pioner de la fotografia soviètica, aviat renuncià a un art "pur" en benefici de la creació d'un llenguatge visual al servei de la societat. Sempre va treballar sota el lema "El nostre deure és experimentar".


L'exposició ofereix un recorregut que inclou totes les facetes de l'artista i totes les etapes de la seva trajectòria vital i creativa.

La mostra inclou unes 250 obres del cap de files del constructivisme rus. En una sola tarda no s'acaba. Crec que s'ha de trepitjar l'exposició més d'una vegada, per descobrir la personalitat d'aquest artista que se'ns presenta d'una manera esplèndida.

La mostra acaba amb aquestes paraules:

"La pintura ha arrencat! però horroritza! És pintura d'esquerres... i Déu meu, quina alegria ser d'esquerres... Ser jo després de tots aquests turments, oposat al sentit comú. No ensorrar-me, pintar amb plaer! El que hagi de ser, serà! però moriré d'esquerres i deixaré obres bones. Estic pintant diverses coses alhora i estic increïblement content. En moments com aquest la gent diria "És boig". Només Múlia em perdonarà i comprendrà. Ja no podia continuar coaccionant-me a mi mateix. Pot ser que sigui el camí equivocat, però produeix obres valuoses"

(Ródtxenko, dels seus Diaris, 30 de juliol de 1943)

***