dilluns, 13 d’octubre de 2008

Fragàncies tardorals

El meu sentit de l'olfacte ha estat sempre molt desenvolupat. Puc saber perfectamernt quina veïna estén la roba a la galeria, quan estic a la cuina i m'arriba l'olor del suavitzant, i sé també quin veí ha entrat a l'ascensor només per la flaire que ha deixat.

Tinc molt present l'olor de les persones que m'envolten cotidianament. Això però no deixa de ser un problema en els transports públics, en aquestes dates de canvi d'estació. Avui m'ha passat, entrant als FGC de la Plaça de Catalunya. Principi i final de trajecte.

A l'entrar al vagó, m'ha vingut una fortor. Ignoro si venia d'algú que havía deixat l'empremta al baixar o si era d'alguna persona que estava a dins, però puc assegurar que he estat una estona una mica fora de combat. En aquell moment m'han vingut al cap les escenes de la novel·la "El perfum" d'en Patrik Süskind.

Quan vaig llegir el llibre, semblava que les fragàncies s'impregnaven en el meu nas constantment, i les males olors em feien venir "basques" només amb la imaginació. Realment m'incomoda molt quan estic al costat d'algunes pestilències.

Estem en la època en que anem una mica massa abrigats en algunes hores del dia, ja que la temperatura és més fresca al matí i al vespre, que a les hores del migdia. Atès que fa calor, la gent que circula i va abrigada, sua més del compte i, ja està!, t'abandonen tots els cosmètics si és que te'n poses algún. A les feines la temperatura canvia d'un lloc a l'altre. Avui m'he tret la jaqueta unes quantes vegades mentre circulava d'un despatx a l'altre.

Que hi farem, paciència i a esperar que arribi l'hivern. No tenim més remei que aguantar-nos!!

***