dissabte, 4 d’octubre de 2008

Mar i muntanya

Una escapada aquests dies a la Conca de Barberà per treure el nas en temps de verema, comento el canvi que hi ha hagut en aquests darrers anys respecte als mètodes que es van implantant en les Cooperatives de viticultors i que porten de cap a algunes famílies que encara recullen raïm tradicionalment.

En els pobles hi ha encara poques màquines recol·lectores, les quals en un dia fan la feina que abans per fer la mateixa necessitaven quatre dies . Encara hi ha moltes famílies de gent no tant jove que ha de fer-ho de manera tradicional.

Aleshores hi ha un desfasament al sindicat en quant als dies que necessiten uns i altres per treballar. A més, ara hi ha mes classes de raïm que abans. Segons vaig sentir comentar en una botiga, que abans al sindicat dedicaven p.ex. quatre dies al blanc, quatre al negre i quatre al "panser" que deien, i anaven simultanejant les espècies. Ara ho fan més curt, atesa la rapidesa de les recol·lectores, p.ex. un dia al blanc, un al negre i així amb les diverses espècies. Els pagesos tradicionals necessiten més dies per a cada recollida, i van de bòlit per poder seguir el ritme. A més, es queixaven que la recollida en màquines ha estat incentivada per les institucions i que el raïm es recol·lecta trencat i no s'obté la mateixa qualitat en el vi. Jo vaig veure dues cubes de trituració, i realment la de recolecció tradicional contenia uns pàmpols perfectes i l'altra estava tot masegat. No hi entenc sobre resultats, però puc dir que visualment és molt diferent.


L'altre dia en el programa THALASSA del canal 33, van fer un reportatge dels pescadors tradicionals de la platja de Fornells de la Costa Brava, que només queden quatre famílies, que es dediquen a diverses modalitats de pesca amb ham. També es queixaven dels incentius que es dónen als pescadors de pesca comercial que són els que més fan malbé el medi, a diferència dels artesanals que respecten en tot moment l'entorn en el qual fan la seva feina, amb molta més dificultat i escasos beneficis, però que el sentiment de l'ofici de diverses generacions era el que els mantenia seguir i els era del tot gratificant.



***

1 comentari:

Margarida Aritzeta ha dit...

Tens raó en la teva observació. I no es tracta només de tenir en compte els mètodes tradicionals, que requereixen un altre ritme. Els bons vinaters saben que la recolecció a mà té qualitats que l'altra no té, i la reserven per a les seves millors marques. Hi ha cooperatives, però, que encara no s'han plantejat fer vins de qualitat i van a l'engròs. Una llàstima