Natura i literatura

Dijous varem anar a fer una caminada matinal a Collserola, pels voltants de Sant Medir. La natura estava esplèndida com està enguany arreu.

Erem una colla de veterans entre els quals vaig tenir el goig de conèixer a la Júlia. Ja l'havia saludat en la presentació del seu llibre (enllaç) fa uns quants dies, però la convivència no s'havia dut a terme. Com que ja havía llegit el llibre, li vaig exposar el meu parer abans de fer-ho en un post.

Em va agradar força. Tal com va dir en la seva presentació en Jordi Cervera, està molt ben estructurat i així que comences, tens ganar de seguir fins al final. En quan a l'argument podem donar fe de ben documentat, els que varem viure la post-guerra encara que fóssim criatures, i més les noies que proveníem de famílies treballadores que havíem de sentir que no calia que estudiéssim, això no feia per nosaltres ja que en saber fregar, cosir i cuinar ja ni havia ben bé prou. També reflexa les paraules que utilitzàvem cotidianament, i que s'han perdut del nostre vocabulari. Recordo el fet d'anar a comprar "un petricó" de llet o d'oli, productes que es venien a granel a les vaqueries i a les botigues de queviures i que les mares ens manaven anar a buscar quan tornàvem de l'escola, cosa que ella també comenta. Això i el món dels adults, que ens el mantenien en la foscor, queda ben patent en aquest relat que la Júlia ha sabut comunicar-nos. Penso que és una bona novel·la, i més pels que no varen conèixer els neguits familiars de l'època.

Aprofito també per comentar el llibre que he acabat de llegir recentment, i que me'l va recomenar un amic.



BOTXAN de Natsume Sôseki

És una història molt divertida i ben actual referent al món dels mestres. Sembla que no pugui ser que hagi estat escrita fa més de cent anys. Està escrit el llibre en un estil molt lleuger i fresc que et fa viure la societat japonesa de l'època, que no és gaire diferent de la societat occidental actual que estem vivint entre mestres i alumnes. Ja que estan de moda ara els escriptors japonesos, és una novel·la absolutament recomenable per a tothom, ja que són petites històries plenes de humor, i com diu la contraportada del llibre, la influència d'aquest autor és perceptible en escriptors japonesos posteriors com Yasunari Kawabata, Tanizaki, Mishima i un clar precursor de Haruki Murakami. Aquest llibre va rebre el Premi Llibreter 2008.

I acabo com he començat, amb una altra fotografia primaveral que varem captar en el nostre passeig matinal.

***