Una setmana més, comento el tema del curset que ens ocupa (enllaç), i aquesta vegada es refereix a la simbologia dels colors.
Els colors primaris són: Blau, groc i vermell.
Els dibuixos primitius que s'han trobat, van ser pintats amb el color primer, el negre (carbonet), el blanc i el vermell (sang) símbol de la vida.
Color, el llibre recomenat per la professora del curs, de Victoria Finlay, escriptora i periodista, parla de l'orígen dels colors després d'haver viatjat pel món fent aquesta recerca .
Tenim els colors càlids relacionats amb la llum del sol, com aquesta pintura de Santiago Rusinyol, tarda d'estiu.
Els colors freds són relaxants, com el blau, el verd i el morat, lligats a l'atmosfera, la frescor i la natura.
En els segles XVII-XVIII, es van fer estudis exhaustius dels colors complementaris, per part dels pintors impressionistes.
Tenim en Monet amb aquestes pintures a base de grisos, que dóna perfectament la imatge de fum.
En Gauguin amb aquesta platja, aconsegueix l'equilibri de colors.
Els lliris blaus de Van Gogh es va considerar els anys 80 del segle passat, l'obra més cara d'aquest pintor, també per la seva relació de colors.
Tenim en Ramon Casas, amb els seus retrats de color blanc simbolitzant puresa i perfecció.
Altres blancs: L'Anunciació de Rosetti. També la pell blanca significava status social.
El blanc té diferents modulacions. Diuen que els esquimals poden reconèixer més de 50 "blancs " diferents.
El vermell, símbol de passió. El veiem en els mantells i cortinatges d'aquestes pintures.
També significa provocació, guerra, revolució. A orient és símbol de vida i fertilitat. Molts vestits de núvia són d'aquest color.
La reina Victòria d'Anglaterra va posar de moda el negre i les joies d'atzabeja, símbol de dolor i dol a occident.
El groc dóna escalfor i vida (el sol és l'origen). També és símbol de poder (com l'or).
Però en els diversos matisos, més pàl·lid, pot significar enveja, desgràcia. Negre i groc junts senyal de perill. La paleta de grocs té la simbologia molt diversa.
El groc-ocre és color de transformació. Els roures a la tardor ens ho mostren.
Taronja és amor, felicitat i renúncia pels monjos budistes.
El marró, pels occidentals renúncia cap a una vida simple.
El color rosa sempre ha estat símbol de feminitat.
Sisley amb els seus colors blaus. És un color masculí. Significa saviesa, maduresa. És el poder de la natura amb l'aigua. Com mantells que engloben la humanitat.
El verd és un color secundari, també símbol de vida, esperança, joventut. A vegades pot significar enveja.
Acabo amb uns efectes òptics. Rodes i figures que sembla que es moguin, i són fixes. Han estat pintades amb diversos colors perquè sembli que estiguin en moviment.
Realment hi ha una gran riquesa darrera de cada color.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada