divendres, 13 de març de 2009

Signes i símbols a través de l'art - 6


Una setmana més, comento el tema del curset que ens ocupa (enllaç), i aquesta vegada es refereix a la simbologia dels colors.


Vivim envoltats de colors. La llum del sol que es reflecteix de diferent manera damunt les coses, les quals estan fetes de diverses matèries, es transforma en colors, però no tothom els veiem de la mateixa manera. Cada retina transmet al cervell el que capta, i no sabem com cadascú veu els colors.


Els colors primaris són: Blau, groc i vermell.




Els dibuixos primitius que s'han trobat, van ser pintats amb el color primer, el negre (carbonet), el blanc i el vermell (sang) símbol de la vida.



Color, el llibre recomenat per la professora del curs, de Victoria Finlay, escriptora i periodista, parla de l'orígen dels colors després d'haver viatjat pel món fent aquesta recerca .










Tenim els colors càlids relacionats amb la llum del sol, com aquesta pintura de Santiago Rusinyol, tarda d'estiu.



Els colors freds són relaxants, com el blau, el verd i el morat, lligats a l'atmosfera, la frescor i la natura.





Els vermells, grocs, i taronges són colors calents que inciten al cervell.








En els segles XVII-XVIII, es van fer estudis exhaustius dels colors complementaris, per part dels pintors impressionistes.











Tenim en Monet amb aquestes pintures a base de grisos, que dóna perfectament la imatge de fum.






En Gauguin amb aquesta platja, aconsegueix l'equilibri de colors.



Els lliris blaus de Van Gogh es va considerar els anys 80 del segle passat, l'obra més cara d'aquest pintor, també per la seva relació de colors.


















Tenim en Ramon Casas, amb els seus retrats de color blanc simbolitzant puresa i perfecció.



Altres blancs: L'Anunciació de Rosetti. També la pell blanca significava status social.

El blanc té diferents modulacions. Diuen que els esquimals poden reconèixer més de 50 "blancs " diferents.
















El vermell, símbol de passió. El veiem en els mantells i cortinatges d'aquestes pintures.







També significa provocació, guerra, revolució. A orient és símbol de vida i fertilitat. Molts vestits de núvia són d'aquest color.










La reina Victòria d'Anglaterra va posar de moda el negre i les joies d'atzabeja, símbol de dolor i dol a occident.


El color gris, significa melanconia. El tenim reflectit en la famosa pintura de Ramon Casas, així com aquesta tela de Van Gogh, els impressionants menjadors de patates buscant la llum enmig de les tenebres.





El groc dóna escalfor i vida (el sol és l'origen). També és símbol de poder (com l'or).

















Però en els diversos matisos, més pàl·lid, pot significar enveja, desgràcia. Negre i groc junts senyal de perill. La paleta de grocs té la simbologia molt diversa.











El groc-ocre és color de transformació. Els roures a la tardor ens ho mostren.















Taronja
és amor, felicitat i renúncia pels monjos budistes.

El marró, pels occidentals renúncia cap a una vida simple.




El color rosa sempre ha estat símbol de feminitat.


















Sisley amb els seus colors blaus. És un color masculí. Significa saviesa, maduresa. És el poder de la natura amb l'aigua. Com mantells que engloben la humanitat.












El verd és un color secundari, també símbol de vida, esperança, joventut. A vegades pot significar enveja.















Acabo amb uns efectes òptics. Rodes i figures que sembla que es moguin, i són fixes. Han estat pintades amb diversos colors perquè sembli que estiguin en moviment.

Realment hi ha una gran riquesa darrera de cada color.

***