Falten poques hores per rebre-la. Està traient el nas, igual que les tortuguetes sortint del cau hivernal. Nosaltres també ho fem després d'aquest llarg hivern que ha semblat més continental que mediterrani.
Aviat sentirem a les orenetes piulant al matí i també sortiran els pollets anunciant la Pasqüa.
Els que hem nascut just al començar la primavera, sembla que despertem també, malgrat l'astenia que a vegades ens envolta en aquesta època. Només falten vuit dies perquè aquesta personeta amb cara de "pocs amics" arribi a la seva majoria d'edat laboral, malgrat que ja fa temps i abans d'arribar-hi, va tenir la sort de allunyar-se'n d'una manera definitiva.
Hem celebrat amb música l'entrada d'aquesta estació. Hem tingut el privilegi d'assistir a la benedicció del nou orgue de Montserrat aquesta mateixa tarda, quan la caloreta de la primavera es començava a deixar sentir. Ni tant sols a Montserrat feia fresca avui. Ha estat una vetllada de les vespres del trànsit de Sant Benet, força emotiva. (enllaç)
I ara un record també pel poeta:
Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
Frag. de Les minves del gener de Joan Maragall
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada