La darrera princesa otomana

Infantesa feliç a Istanbul

"Arriben per fí al vell Istanbul. Es creuria una altra ciutat, un altre país. Després del frenesí sorollós de Gàlata, aprecien la calma dels carrerons vorejats de boniques cases de fusta, amb finestrons tancats i alts murs, darrera dels quals sobresurten els xiprers. Arreu, arcs de pedra i escales de cargol que porten a placetes ombrívoles. Més enllà, prop d'una mesquita, un kavedji ha estès una tela amb cordes, a l'abric de la qual uns homes silenciosos xarrupen cafè, absorts en una partida interminable de jaquet, o somnien tot fumant el narguil."...

Adolescència controvertida al Líban

"Batallons de núvols de foc i cendra s'enfilen cap a l'oest en formació compacta. És l'hora del crepúscle. Els ocells, perduts, giravolten pel cel perseguint el sol. La terra respira per fi, desembarassada de les petjades de l'home, i de les seves fondàries brolla la saba que perfuma l'ambient. "

Frustració a Badalpur (Kashmir)

"No us podeu imaginar el que és un poblat indi", escriu Selma a la seva mare. "Des de les terraces de palau, els murs de tàpia, terra premsada assecada al sol, i les teules de palla sense batre tenen un aspecte poètic. Però quan hom s'hi acosta... un tuf acre us puja a la gorja; és la sentor dels excrements humans, que si no hi poseu atenció podeu trepitjar en qualsevol moment, ja que els camperols evacuen per tot arreu i preferentment al més a prop possible del poble. D'altra banda no se n'amaguen pas, car aquest és l'acte més natural del món! De manera que, quan passeu en palanquí, podeu veure'ls ajupits tot al llarg del camí, amb una profunda expressió de meditació en el rostre. No obstant això, no hi he vist dones."....

Plenitud i decadència a París

Al saló blanc i or de la casa Nina Ricci, on les senyores s'intercanvien les últimes xafarderies tot esperant la presentació de la col·lecció de primavera, tots els caps es giren: acaba d'entrar una jove vestida amb un sari turquesa; la segueix un home ja gran amb una llarga túnica negra. Una maharani?... S'esperava una bellesa bruna, com les sobiranes de Jodhpur o de Kapurthala, però aquella maharani tindria gairebé l'aspecte d'una francesa, si no fos pels pòmuls alts i els ulls estirats vers les temples; russa, sens dubte?...

**

Tres etapes de la vida de Selma , la protagonista de la novel·la:
De part de la princesa morta, la lectura de la qual ens va ser recomanada també pel guia del nostre viatge a Turquia l'any passat. L'autora, Kenizé Mourad, ens relata la vida novel·lada de la seva mare, una de les últimes princeses de l'Imperi otomà, que va haver d'exiliar-se amb la família al Líban amb motiu de la desfeta, tot just quan era una adolescent.

Kenizé Mourad va néixer a París i va ser educada en escoles europees. Periodista de professió no va conèixer a la seva mare, i amb un epíleg força interessant, ens diu que va reconstruir la seva història consultant llibres, diaris de l'època i els arxius de la família dispersats.

El llibre consta de més de 700 pàgines i s'ha convertit en tot un clàssic de la literatura universal.

Al principi de la novel·la, durant la infància de Selma, la descripció d'Istanbul amb les riqueses dels palaus Topkapi i Dolmabahçe quan eren habitats pels seus sobirans, tornes a reviure aquelles sales que has trepitjat fa només uns mesos. La vida d'aquella nena contemplant la ciutat amb el Bòsfor, les visites familiars, les festes, la contemplació dels dansaires dervitjos amb les seves cerimonies religioses, et va mostrant aquella societat que ja anava canviant amb les seves revoltes i amb els seus líders com Mustafà Kemal.

L'exili al Líban, dóna un canvi radical en l'educació de Selma. El seu casament a cegues amb un rajà indi de Lucknow, a la zona del Kashmir, que malgrat ser educat a Eaton i Cambridge, les seves arrels es mantenen fidels als orígens, i fan molt difícil l'adaptació de la princesa en aquella societat.

Finalment les revoltes per la independència de l'Índia, les guerres entre xiites, sunnites i hindús, i els problemes afegits de convivència, fan inevitable el retorn de Selma a Europa, i s'instal·la a París amb el seu fidel eunuc, on es retrobarà amb la societat que deixà al Líban.

La novel·la acaba amb l'entrada dels nazis a París i les conseqüències derivades d'aquell fet. La continuació de la història és en un altra novel·la "El jardí de Badalpur" centrada en la recerca de l'autora del seu pare i les seves arrels, la qual espero llegir en un futur.

M'agrada llegir aquestes novel·les il·lustrades que et van instruint en la història, i són reflexe dels esdeveniments passats, i més quan has pogut visitar els països que surten en les seves pàgines.

***