Mitjó, bufandes, mocadors i neu a Barcelona

S'ha parlat aquests dies del "mitjó de'n Tàpies", no penso parlar-ne atès que, qui més quí menys està al corrent de la polèmica que va suscitar en el seu dia l'any 1991. Tàpies sempre ha estat un avanguardista i no sempre els artistes són acceptats quan són trencadors i a vegades han de passar anys perquè el seu art sigui reconegut.

Ja que tothom ha parlat del "mitjó", jo parlaré de bufandes i mocadors que també són peces força cotidianes i que no podem oblidar com a complement d'escalf i enguany deu n'hi do, com les hem utilitzat!

Aquest hivern he pogut treure de l'armari tota la gama que tinc de bufandes. He pogut combinar-les amb tots els abrics. En tinc de moltes textures i mides. Com que m'agraden, a més de les que m'han regalat, tinc les que he heretat, les que m'he comprat en els viatges, i també algunes que algú no ha volgut i me les ha traspassat etc..., ratlles, colors, blanques i negres, fetes a mà, de llana, de cotó, un bé de Déu! He pogut ventilar-les totes, ja que hem tingut un hivern ben esverat.

També m'agraden els mocadors de coll. Ja de sempre, trobo que a les dones ens afavoreixen i ens donen un aire de femeneitat molt propi. En tinc també de moltes menes. Recordo que a la primera empresa que vaig treballar, en ocasió del 60 aniversari d'un dels socis propietaris, ens van regalar a totes les noies un mocador de coll que aleshores els utilitzavem també per posar-nos al cap a l'estil de l'Audrey Hepburn, Grace Kelly, Brigitte Bardot sempre que feia vent, o en format petit i amb un nus de costat, a l'estil Ava Gardner. Actualment la moda de mocadors al cap és força inexistent, només utilitzen el mocador les mulsumanes.

Potser ha estat aquesta tarda de neu que hem tingut a Barcelona, la que m'ha inspirat a recordar aquestes sencilles peces de la nostra indumentària que ens ajuden a resguardar-nos del fred i a la vegada trobem un signe de coqueteria amb la seva utilització.

Una bona nevada!!

***