dilluns, 5 d’abril de 2010

Pasqua


La mona - És costum estès arreu de Catalunya, que els padrins i avis facin present, als seus fillols i néts, d'un pastís fet amb farina, sucre i altres llaminadures; hi són aplicats un nombre d'ous igual al dels anys de l' infant al qui hom ha de donar. Aquest present es fa fins que es celebra la primera comunió, i com que aquesta, fins fa poc temps, s'efectuava als dotze anys, les mones més grosses mai no passaven de la dotzena. Els ous solen esser durs, tenen la closca pintada de color, i estan engalanats amb altres galindaines populars. Les mones tenen formes variables, segons les localitats; però, generalment, no solen sortir-se de la forma rodona. Abans, es pastaven a casa i constituïen un dels pastissos típics de la pastisseria popular casolana; avui rarament s'hi fan. És corrent que els infants la vagin a cercar a casa dels padrins o avis, tot endiumenjats. El costum és antic, puix que ja surt citat en el segle XV amb el mateix nom de mona.....

Costumari Català -J.Amades -Volum II- pàg. 909

***

Sempre que hi ha una Festa tradicional, m'agrada consultar el Costumari del nostre benvolgut Joan Amades, i sempre hi trobo quelcom d'interessant que a través dels temps ha anat desapareixent dels nostres costums i tradicions.

El tema de la "mona" ocupa ben bé sis pàgines, i ens parla evidentment, de diversos pobles d'arreu de Catalunya de com es festejava aquest esdeveniment.

Se suposa que aquest postre exquisit ens el van deixar en herència els àrabs, sembla que era un present que feien els súbdits al soldà en ocasió de la seva Pasqüa que la celebren en un moment de l'any molt diferent del nostre. Aquest acte rebia el qualificatiu de muna que en àrab equival a "queviure" o "menjar". Els magnats i gents principals i els representants de les tribus desfilaven davant del monarca, i cada un li feia ofrena del seu tribut.

El terme mona, en àrab, equival, doncs a present o obsequi fet per un servent o inferior a un superior o major. Potser pot al·ludir al tribut feudal pagat pels vassalls en ous.

És curiós també veure els dibuixos de mones que il·lustren el tema, i n'hi ha un d'ells que representa mitja lluna de pasta amb tres ous, a l'estil de les nostres "cristines", el qual reprodueixo aquí sota en homenatge a la Diada i al nostre Joan Amades que l'any passat varem commemorar els 50 anys de la seva mort.


***