El motiu d'aquests tallers, és poder analitzar les pintures que coneixem tant, i fer un tomb pels moviments culturals que la història ens ha anat portant a través de l'art en totes les seves dimensions.
Fill de pares d'edat avançada, Botticelli va ser "adoptat" pel germà gran el qual era 25 anys més gran que ell. Va ser format als 14 anys com orfebre, però aviat va entrar a formar part del taller de pintura de Filippo Lippi. En el periode del Quattrocento, els gremis van tenir un paper important en el desenvolupament de l'art del Renaixement, ja que constàven de metges, apotecaris, pintors, etc. tots ells volien reflectir plegats, el moviment humanista que es va anar escampant per tot Europa durant els segles XV i XVI, i entre ells s'intercanviaven coneixements. Les obres d'aquella època no anàven signades pels seus artistes, anàven pel nom dels "tallers", per això ha costat determinar les procedències de les obres trobades per les quals s' han hagut d'emprar diferents tècniques i escanners, per atribuir-ne l'autoria.
Botticelli va ser un pintor molt valorat a l'època, als 25 anys ja tenia el seu propi taller. Va ser acollit per diverses famílies prominents de Florència, entre elles els Médicis, els quals li van fer encàrrecs per vestir els palaus que es construíen i anàven fornint-los de pintures. Els personatges que veiem en l'obra de l'Adoració dels Mags, són membres de la família Médicis, incloent-hi el rei Gaspar, que és el "Médicis"que encarrega la pintura. També podem veure a la dreta, vestit de color taronja un auto-retrat de l'autor, detallat més avall a l'esquerra. Els vestuaris són perfectament de l'època.
Una de les muses dels pintors del renaixement florentí, va ser Simonetta Vespuci. Era una noble que va ser font d'inspiració també de Botticelli. Podem reconèixer la seva imatge en moltes de les pintures que han trascendit i que coneixem sobradament.
L'aportació que va fer Botticelli a la nova pintura, va ser l'aconseguir la captació de moviment momentani, com si volgués ser una instantània. També es caracteritza pels perfils nítids a l'estil de l'art romànic i molt detallista en les seves exposicions.
Un dels símbols del Renaixement, són les finestres obertes darrera les pintures, que simbolitzen "camí de la iluminació divina". Botticelli les va plasmar en les obres de les seves Madones:
Va ser també un pintor de TONDOS (elements decoratius de forma rodona de l'art italià).
Atès que el Renaixement va ser el moviment que va il·luminar l'obscurantisme de l'Edat Mitjana, recuperant l'art clàssic i antic (Grècia i Roma), trobem en Botticelli un pintor que reflecteix perfectament aquest moviment en aquestes dues obres:
El canvi que va experimentar la societat pictòrica florentina a partir de la darrera dècada del segle XV, va ser deguda a Girolamo Savoranola, considerat precursor de la reforma protestant, organitzador de les fogueres de vanitats, on van anar a parar llibres prohibits, vestits suntuosos, pintures obscenes, fent batudes casa per casa. Van ser expulsats els Mèdici amb acusacions de corruptes. A partir de 1500 hi ha una mica de regressió i Botticelli torna a pintar escenes religioses amb canvis sustancials, fent cas a les Lleis "triangulars" de com estèticament s'han de representar:
Una de les seves darreres obres va ser l'Anunciació. Se li atribueixen de 150 a 180 obres, ja que es van perdre moltes degut a les destruccions. Va ser un pintor que va restar oblidat tres segles fins que va se redescobert al segle XIX amb gran admiració.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada