Gènere de misteri

En ocasió de la trobada d'escriptors de "novel·la negra a Barcelona el passat mes de febrer", per una d'aquelles casualitats, donant un tomb per una de les llibreries que sovint m'agrada tafanejar, vaig trobar a la venda un exemplar de butxaca de la novel·la que avui comentaré, signada per l'autora. Davant la meva sorpresa, vaig adreçar-me al servei d'informació i em van dir que en la seva visita a la ciutat, Camilla Läckberg, s'havia personat a deixar signats alguns exemplars de la novel·la que li va donar nom i que ja portava en aquell moment 21ª edicions.

Haig de comentar que encara que m'agrada llegir de tant en tant aquest gènere, em costa d'adquirir-ne algun exemplar, però aquesta vegada em va il·lusionar tenir-ne un de signat, i tractant-se a més que fós una edició de butxaca!. L'he llegit en castellà, ja que és justament el que vaig trobar, per cert, crec que la troballa és una bona traducció, que això també és important per valorar-ne el contingut.



La Princesa de Hielo, no m'ha decebut. Com tota novel·la policíaca, fins a la seves darreres pàgines no t'aclareix els dubtes, i manté el misteri fins el final. Segons diuen, Camilla Läcberg es confirma com la reina del "thriller" europeu, i diverses obres seves han estat nominades al premi de la millor novel·la negra de l'Academia Sueca.

Els fets passen a la localitat de Fjällbacka, un poble de la costa oest de Suècia. M'agrada també localitzar els llocs de les novel·les, ja que et fas més la idea de l'entorn que t'endinsa. Aquest poblet de pescadors, actualment turístic, poble natal de Camilla Läcberg, es veu immers en uns fets criminals que són els que van investigant els personatges d'Erica i Patrik, escriptora i policia, que és la parella protagonista. A més del fil conductor que és un assessinat, van apareixent fets cotidians i problemes familiars, força descriptius de la societat sueca.


No descarto llegir altres llibres d'aquesta autora, ja que m'agrada també que inclogui en aquests relats, temes de complicades relacions humanes dels nostres temps. Aquesta autora res a veure amb la trilogia Larsson, que no vaig passar del primer llibre. Els personatges de la Camilla, em resulten més propers i amb una certa dosi de calidesa que no vaig saber trobar en l'autor de la trilogia que esmento, el qual, sota el meu punt de vista, defineix uns personatges freds i distants. També he trobat que a nivell literari, està molt més ben escrit.

Aquest tipus de llibres els trobo ideals per endur-se de vacances, o de viatge, ja que serveix d'una companyia amena en les esperes dels aeroports, o durant els trajectes ferroviaris, ja que no deixen de ser exitants per arribar al desenllaç.

***