dimecres, 21 d’abril de 2010

Terres de volcans

Mentre les consequències de l'erupció del volcà d'Islàndia ha complicat la vida a tanta gent dispersada pel planeta, nosaltres estàvem també enmig de volcans, però apagadets i tranquils. Això no vol dir, que qualsevol dia s'enfadin i comencin a moure's, mai es pot saber com les gasten al centre de la terra.

Lanzarote és una illa afortunada en quan a paisatge, gràcies al seu protector Cèsar Manrique que fins avui va aconseguir que els seus habitants puguessin viure del turisme de masses, mantenint aquest turisme ben controlat en uns espais hotelers molt ben dissenyats perquè gaudeixin del lleure vacacional.


Es mereix haver estat declarada Reserva de la Biosfera el 1993. La netedad és impecable, amb dissenys ajardinats de tots els seus espais públics. La gran diversitat de flora que gaudeix, la llum, les casetes blanques que contrasten amb el terreny enfosquit de lava, fa que el visitant pugui gaudir d'un entorn ben especial.




Una visita que no es pot deixar de banda, és sens dubte el Parc Nacional de Timanfaya. No es pot visitar a peu. S'ha d'anar en vehicles autoritzats. Els ulls no dónen l'abast a captar tant de color volcànic en totes direccions. Van haver-hi aplaudiments i tot, a l'acabar l'excursió. Una veritable meravella!



I bé, amb una mica de complicacions en el vol de tornada, no per l'efecte islandès, sino per l'efecte "boira barcelonina" a l'aeroport del Prat, varem haver de sobrevolar Maresme amunt i Maresme avall per espai de més de mitja hora, fins que van poder donar-nos permís d'aterratge, també amb aplaudiments finals pel pilot, ja que teniem por de que s'acabés el combustible d'un moment a l'altre.

***