diumenge, 11 d’abril de 2010

Carta oberta a la meva filla

Divendres dia 9 d'abril vas venir a casa nostra, amb el teva Tesi doctoral acabada de sortir del forn.

Estaves exultant, nosaltres també contents pel projecte fet realitat. Vam passar tots tres plegats, unes hores emotives fullejant el teu treball i llegint sobretot els agraïments. No et vas deixar ningú, amics de la infància, de l'escola, de la universitat, del "labo" com tu anomenes, amb tots els moments passats d'incerteses i feina feixuga, amb hores i més hores dedicades al treball, però el resultat ha estat meticulós i agraït.

Han estat cinc anys de cuina que gràcies a que hem participat d'algun ingredient, hem pogut entendre alguna coseta, ja que el resultat, realment només és per iniciats.

Sempre dius que no ets una estudiant brillant, però puc constatar que ets brillant en modèstia, perseverància, intel·ligència, honestedat, franquesa i constància. Sempre hem gaudit de la teva bona predisposició per tot el que t'envolta, i gràcies a això, amb pocs anys i joventut has aconseguit amb tenacitat i amb la feina ben feta, uns resultats molt dignes que no tothom ho pot aconseguir.

El mes de juny tindràs el teu moment de glòria compartida amb els teus companys del Parc Científic amb un acte protocolari, però per a nosaltres, l'acte més important va ser divendres a casa, compartint aquest moment i aquesta alegria.

Et volem felicitar per la feina ben feta, i d'una manera més prosaica, en gaudirem plegats amb una escapadeta turística que fa temps estem preparant.

Un petó molt fort, i la nostra enhorabona!