dijous, 4 de novembre del 2010

Com un infant amb sabates noves

Així estic en aquest moment. Vaig d'estrena amb el meu nou portàtil. La meva eina imprescindible! Qui ho havia de dir fa uns quants anys enrera,  (ja més de 20) quan varem començar a tractar a la feina amb aquestes maquinetes infernals que ara sembla que les hagis tingut tota la vida.

El meu pobret Toshiba s'ha anat morint, encara va respirant, però tant poquet a poquet, que cada dia a l'hora de despertar-se li costava temps i temps i jo m'enfadava per la seva mandra. Volia que els Reis Mags em fessin el regalet nou, però no he pogut esperar a enviar la carta, i ha hagut de fer-me l'obsequi Sant Carles Borromeu que sempre m'ha tractat molt bé. 

Per influències familiars, m'he passat a MAC. Ara, a més de coincidir en un  moment que tinc feina d'ordinador a nivell d'aportacions voluntàries, haig de familiaritzar-me amb un nou sistema. De totes maneres ja estic acostumada a anar canviant, ja que en època laboral, sempre anàvem progressant i deixant enrera diferents tipus d'ordinadors. Des de aquells tractaments de textos Wordplex, passant per IBM S-36 i AS-400 i seguint amb Windows, ja no m'importa ara provar amb MAC.

Puc dir que començo a estar-ne encantada en només 24 hores. Això d'obrir i tancar tant ràpid a més de que sigui nou de trinca, m'encanta. És un MacBook Pro, moníssim i lleuger. Encara no he fet proves suficients per anar-lo descobrint, però pinta bé. Ara només em dedico a Internet i correu electrònic, ja que encara no he traspassat els arxius personals de l'altre.

Be, aquest apunt és per provar com funciona el blog des de la meva nova pantalla, o sigui que bé. Ja aniré penjant més cosetes, ara m'espera l'obligació.

***