Dit això, penso que els governants cometen errors, però, quí no comet errors a la vida cotidiana?
Els militants dels partits es discuteixen i barallen, però quina família no té problemes entre els seus membres?
També hi ha persones que entren a la política per enriquir-se i els interessa un borrall ajudar al poble que l'ha votat. Però aquest poble té quatre o cinc anys per veure que la seducció del personatge l'ha enganyat i no tornarà a confiar-hi. Quin amic o familiar no ens ha fet el mateix amb la seva seducció i després hem hagut de posar-hi remei?
La política és un reflex de la vida que continuament estem vivint. Els líders són fotocòpia d'aquesta societat. Podem confiar-hi o no, però ALGÚ ha de fer la feina de governar-nos. No tenim la millor democràcia, però és una democràcia. La nostra participació com a conjunt de la societat, l'hem de fer valer. Després ja tindrem temps per a protestar i decidir si ens hem equivocat o no. Els catalans volem tenir el dret a decidir i hem de fer-ho a les urnes.
***



5 comentaris:
Està en projecte que els lloc de treball dels funcionaris quan es jubilin només quedaran coberts en un 50%. Perquè no es fa aquesta mateixa rebaixa en els escons del Parlament ara que es renova?
Joan, abans d'anar a dormir ja tenim nou Parlament. Parlo de treballar per que les coses canviin, i cadascú que ho faci pel que li convingui. Ara tenim quatre anys per davant per fer-ho.
Jo no vaig votar. El desencís-decepció ha pessat més que el sentit de la responsabilitat democràtica, Marta
Mireia, totes les decisions són respectables, cadascú és lliure de gestionar la seves responsabilitats.
Jo també vaig notar que hi havia una gran concurrència, fins i tot vaig pensar que la participació hauria anat més amunt.
A més, molt content pels resultats.
Publica un comentari