dilluns, 15 de novembre de 2010

Folklore

Dissabte varem desplaçar-nos a Vilanova de Bellpuig, convidats per la Federació Catalana d'Entitats Corals, per a gaudir d'una activitat de cant coral dins del cicle Catalunya Coral 2010.

Haig d'agrair la vetllada que l'Ajuntament ens va proporcionar, a més de la presentació de l'esbart del poble, el qual ens va oferir un ball popular dedicat justament a Vilanova.

Sempre que assisteixo a la representació de les danses d'un esbart, o d'un grup folklòric de qualsevol país, reconec la importància que pot tenir, però fer només d'espectadora, gairebé sempre em deixa indiferent. Recordo els dos anys que vaig treballar al Servei de Cultura Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat, que un company de feina, molt implicat en la cultura popular, em comentava que l'essència d'aquests balls no estàn en els esbarts i grups, si no, en el que es balla a les places dels nostres pobles i que la gent pot gaudir-los d'una manera espontània.

Recordo una anada a Les (Val d'Aran) a la festa de la crema d'eth Haro per la revetlla de Sant Joan, que tot el poble més els forasters, amb criatures i tot, varem estar ballant al voltant del tronc encès força estona, fins que gairebé va desaparèixer el foc. Realment li dono la raó. Va ser una experiència inolvidable.

Haig de dir que tampoc m'agraden les competicions sardanístiques ni les sardanes ballades amb les colles rígides que sembla que s'hagin de trencar. M'agrada anar a ballar sardanes i posar-me a les rotllanes amb la gent heterogènia que li agrada compartir la Festa.

Sé que cada any, el Departament de Cultura, a través del CPCPTC, organitza cada estiu a les Valls d'Àneu, unes jornades dedicades als balls al carrer, a més d'altres activitats, però la majoria de participants són mestres docents, que dediquen els seus aprenentatges a les seves escoles, i  traspassar-los als nens. Seria bo, que en les Festes Majors de pobles i ciutats, es fomentés aquest gaudi per a tothom i així es podria conservar aquest Patrimoni que no quedés només a les aules de primària.

Una de les entitats que fomenta les danses folklòriques d'arreu del món, és el Centre Artesà Tradicionàrius, ubicat al barri de Gràcia. Hi assisteix una gran afluència de públic de totes les edats, els fan classes d'aquests balls i molt sovint s'organitzen trobades amb música en viu. Crec que aquestes activitats funcionen més pel boca-orella que la pròpia divulgació. Una vegada a la setmana assistir a l'aprenentage d'aquests balls, puc dir-vos que és realment divertit i evites les anades al gimnàs sempre més avorrit, i es conserva l'agilitat.

Per concloure aquest apunt penjo un petit vídeo de la dansa que ens van oferir els joves de Vilanova de Bellpuig.

 

***