però mai m'han vençut.
Uns llauradors han llaurat la meva esquena,
hi han obert solcs ben llargs.
Salm 129
Després d'un any d'haver visitat la ciutat d'Istanbul, encara vaig recordant els seus carrers, i la seva gent per mitjà de les lectures que el nostre guia ens va recomanar. Avui he acabat de llegir MORT A ISTANBUL, de Petros Màrkaris.
És una novela de gènere negre, l'argument de la qual no té més alicient que trobar l'assessina, perquè és una dona anciana, exiliada grega, que torna a la seva ciutat per fer la seva justícia a una sèrie de personatges. No desvetllo res que no sigui desde el principi conegut pel lector.
Com totes les d'aquest gènere és distreta. La única cosa per mí complicada ha estat els noms dels personatges que van sortint, noms grecs i turcs, que feina he tingut per anar seguint el fil del parentesc que tenien amb la protagonista.
Amb tot, la importància que ha estat la lectura d'aquest llibre per mí, és la d'anar recordant els llocs que l'autor descriu de la ciutat, a mesura que els policies la van reseguint amb els seus cotxes. Suposo que aquesta era la intenció del nostre guia quan ens la va recomanar, a més, tractant-se de que l'acció es basa dins d'un grup de turistes grecs que visiten l'antiga Constantinoble, i es van relacionant amb turcs del país, els quals els acompanyen pels llocs característics, m'han fet sentir molt identificada.
Ha estat important també, la descripció que es fa a la novel·la dels recels en la relació personal de grecs i turcs, que la història ha fet que esdevinguin enemics, arran de l'exode massiu de 1955 de grecs del territori turc, i que actualment en resta una petita comunitat, en la qual s'endinsa el comissari protagonista per trobar-ne el desllorigador. Un apunt interessant és aquest, en el seu argument.
Crec que en un futur la tornaré a rellegir, ja que m'han quedat coses al tinter. Ja se sap, aquest tipus de relats són a vegades embolicats i costa anar seguint el fil dels aconteixements.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada